Què ha de tenir el millor restaurant del món? Un retrat robot sobre l'excel·lència
Sobre gustos no hi ha res escrit. Bé, sí, potser alguna cosa, però en qüestió de gastronomia i, més específicament en restauració, no existeix un estàndard més enllà de la subjectivitat per avaluar la feina d‘un bon restaurant. I és que pel que per a un gran gourmet pot ser el local més atrevit i fresc de la ciutat, per a un inspector de la Guia Michelin pot ser un espai buit i mancat d’atractiu.
És per això que hem intentat elaborar un retrat robot dels ítems que hauria de complir un gran restaurant per ser precisament això, un gran restaurant. I, per fer-ho, hem fet la mateixa pregunta que titula aquest article a tots els convidats que han passat per la revista aquests últims mesos. Aquestes n’han estat les respostes més interessants.
Una gran personalitat a la cuina – Víctor Saz (Xef del restaurant Som Terra)
Els bons restaurants i, en definitiva, els bons plats es caracteritzen per la personalitat de la persona que tenen al darrere. I això es nota en els petits detalls que sovint són fruit del tarannà i les inquietuds del xef i el propietari que estan cada dia al peu del canó.
Per això, en Víctor, com a home de cuina, ens valora l’excel·lència amb aquest intangible tan difícil d’explicar però tan important. “Segons sigui el cuiner serà el restaurant” ens explica. “Sense una persona excepcional és impossible menjar en un restaurant excepcional”.
Fotografia: @Nick Karvounis
Un cap de sala i un personal ben preparat – Pilar les Receptes (Bloguer i Instagramer)
La cuina és important, però la sala ho és tant o més. Així ens ho explicava la Pilar Criado, més coneguda a la xarxa com a Pilar les Receptes. “L’altre dia vaig anar a l’escola d’hostaleria de turisme de Girona i em van dir que tenen un superàvit d’estudiants de cuina i un dèficit d’estudiants que enfoquin la seva carrera a la sala”.
Tota una pena per a aquesta gironina enamorada de la cuina catalana, qui ens reivindica el personal de sala en tot tipus de restaurants, des dels més top fins als més humils. “Fins i tot en un bar és importat el personal de sala” ens apunta. “No és el mateix una canya de cervesa ben tirada o mal tirada”.
Fotografia: @mikkelsmadblog.dk
Una carta de postres elaborada – Mireiamdp (Instagramer i Pastissera)
Per a aquesta jove instagramer d’origen maresmenc, l’element que diferencia un gran restaurant capaç d’enamorar-la d’un altre més mediocre és l’execució de la seva carta de postres. Una assignatura pendent en molts dels locals del nostre país.
Així, el millor restaurant del món, o com a mínim, els restaurants preferits de la seva llista d’imprescindibles, han de ser capaços de treballar aquest últim punt amb un mínim de sensibilitat. Apostant per preparacions artesanals i propostes creatives.
Fotografia: @Jasmine Sibree
Una passió absoluta – Bernat Plana (Cap de I+D del Celler de Can Roca)
Acostumat a treballar en l’elit gastronòmica (la seva carrera sempre ha estat lligada a l’univers del Celler de Can Roca), per en Bernat Plana, l’imprescindible per poder tenir un restaurant entre els millors del món és la passió amb la qual viuen els cuiners i els propietaris del local la seva feina. Ja que sense passió no hi ha esforç, ni sacrifici, ni tot el que fa falta per donar cada dia el millor d’un mateix.
La seva pròpia experiència personal ens ho demostra. “La passió amb què viuen els tres germans la seva feina és admirable. Ni un menys que l’altre. Arribes al matí i ja els veus al peu del canó. I a la nit, quan marxes cansadíssim, veus que encara continuen allà. Són persones fetes d’una altra pasta”.
Fotografia: @cellercanroca
Ànima – Factor Gastronòmic (Instagramer i Bloguer)
“Sense un component humà, un restaurant mai pot ser un gran restaurant”. Aquesta és la visió d’en Pau López, més conegut a la xarxa com a Factor Gastronòmic. Un enamorat dels productes de proximitat i la cultura Slowfood, que veu en les persones el factor diferencial per aspirar a ser el millor restaurant del món.
“Si un restaurant és perfecte en tots els sentits, si et serveixen un menjar boníssim, treballat amb un bon producte i amb bona tècnica, la cosa pot semblar excepcional. Però si al final és un local fred i tan estàndard que no identifiques qui hi ha al darrere… et falta alguna cosa”.
Fotografia: @Jay Wennington