Xeflis: 32 anys de bona cuina catalana Coneixem un dels referents dins la cuina tradicional de la comarca
Article publicat: Abril 2016
Cuina catalana, receptes de tota la vida i 32 anys d’experiència davant i darrere els fogons, repartida en el que avui dia ja són tres generacions d’hostalers. Aquestes són les cartes de presentació del Xeflis. Un restaurant d’ambient rústic i tracte proper, que des del seu centre d’operacions situat a cinc minuts del centre de Cabrils ha aconseguit, plat darrere plat, convertir-se en un autèntic referent en la cuina tradicional de la comarca.
Per entendre una mica millor la seva filosofia, i comprendre les claus del seu èxit al llarg de tants anys, parlem amb en Toni Abril, que conjuntament amb el seu pare, en Josep Abril, són els caps visibles del projecte i els actuals responsables del restaurant.
Quan vam obrir només ens dedicàvem a fer amanides i pollastres a l’ast amb llenya. I avui tenim a la carta aproximadament uns 120 plats.
Quan comença el projecte del Xeflis?
Doncs per estrany que pugui semblar comença l’any 1975, molt abans que obríssim el Xeflis, quan els meus avis van obrir Cal Gras, un dels primers restaurants del poble.
Un restaurant de pagès de cuina tradicional, que va suposar els inicis de la família en el món de l’hostaleria, i el trampolí que va fer que, anys més tard, després de passar per diverses experiències en el món de la restauració, decidíssim obrir les portes del Xeflis.
Ha canviat molt el Xeflis al llarg d’aquests 32 anys?
Moltíssim. Quan vam obrir només ens dedicàvem a fer amanides i pollastres a l’ast amb llenya. I avui tenim a la carta, aproximadament, uns 120 plats. Ha sigut un canvi constant, on cada vegada hem anat introduint plats més elaborats, i on ens hem anat especialitzant una mica en el que la gent ens ha anat demanant. Ja siguin cargols, arrossos, bacallà…
Fotografia: Restaurant Xeflis
Com ens definiries el restaurant a nivell gastronòmic?
Al Xeflis fem cuina catalana, molt influïda per aquesta base de pagès de Cal Gras que us comentava. Una base a la qual li afegim tot el saber fer de la cuina asturiana que arriba al restaurant de manera natural per influència de la meva mare, que com us podeu imaginar és asturiana. Això crea una fusió molt especial, on els estufats o els guisats, i en definitiva la cuina de cullera, té molt de protagonisme.
Hem vist que esteu adherits a les jornades de cuina de la vall d’Aran, a les jornades del pèsol… sou molt de cuina de temporada?
Ho intentem, la nostra carta és molt complexa, i a vegades és difícil, però fem les jornades de la mongeta del ganxet, del pèsol, del tomàquet, la maduixa… Bàsicament, amb la idea de fer cuina de territori. És un projecte que fa anys que fem, i que gestiona la Xarxa de Productes de la Terra, i que en certa manera promou la cultura SlowFood i la cuina de proximitat, un moviment al qual ens sentim molt propers i al que, com a restaurant, mirem amb molta simpatia.
I el tema de les jornades gastronòmiques de la Val d’Aran, que potser són les jornades que van menys lligades al concepte Maresme és una cosa que personalment m’omple molt, perquè són unes jornades que vaig crear jo mateix després de cursar els meus estudis d’hostaleria a Les durant dos anys. I la idea és acostar les receptes típiques de la cuina de muntanya, com l’olla aranesa o els civets de senglar, al públic de la comarca.
Fotografia: Restaurant Xeflis
Quan la gent visita un restaurant com el vostre de cuina catalana, busca aquest caràcter de proximitat que comentes?
Cada vegada la gent es cuida més, fa més esport, mira més el producte que compra… i clar, això és una cosa que també es nota a nivell de restaurant. És una tendència en certa manera general, tots busquem tornar una mica als orígens. A aquells tomàquets que tenien gust de tomàquet, per exemple.
Uns tomàquets que, d’alguna manera i com a societat estàvem substituint pels transgènics perfectes i insípids que omplien les estanteries dels supermercats. I que si no arriba a ser per aquesta consciència, potser sortida una mica de la crisi, hauria fet desaparèixer bona part de la nostra pagesia.
Cap a on creus que evoluciona el Xeflis?
Crec que cap a la feina ben feta. Cap a perfeccionar cada vegada més aquesta carta extensa que hem anat creant al llarg dels anys.
Fotografia: Restaurant Xeflis
Digue’ns un plat que prepareu que per tu defineixi la cuina del Maresme
Les faves o els pèsols a la catalana. Primer perquè és una recepta molt de la cuina catalana, i després perquè és un plat on el 80% dels ingredients es poden considerar de quilòmetre zero.
Què significa per tu ser un gourmet?
És complicat de definir-ho avui en dia. Fa anys, us hauria contestat que era una persona que en sabia de gastronomia, que havia estudiat i que es dedicava a recórrer els restaurants… però avui, amb l’aparició dels smartphones i el concepte foodie potser és una mica més difícil de definir.
No ho sé. Suposo que un gourmet és una persona que estima la gastronomia, que estima la cuina. Que sap el que demana en cada moment, que sap apreciar el que menja i que té el paladar suficient per queixar-se quan el que troba al plat no és realment el que s’hauria d’esperar.