El Racó de Can Feliu: tranquil·litat i bona cuina Coneixem el que és ja un restaurant clàssic de Vilassar de Dalt
Article publicat: Març de 2017
Creatiu, amb textures lleugerament afrancesades i amb moltes ganes de sorprendre els seus visitants. Així és El Racó de Can Feliu, un restaurant de bandera amagat just darrere del majestuós castell de Vilassar de Dalt. Un petit clàssic de la gastronomia de la comarca, fundat per en Xavi i la Cristina, dos joves emprenedors enamorats de la bona cuina, avui protagonistes de la nostra entrevista principal.
Ens agrada que els nostres clients estiguin amples, deixar una bona separació entre taules i respectar molt l’ambient tranquil i acollidor que es respira al local
Com ens definiríeu El Racó de Can Feliu?
Com un restaurant familiar i a la vegada íntim. Tenim la nostra terrasseta, els nostres menjadors privats, un espai perquè els nens puguin jugar tranquil·lament… I el que vindria a ser una idea molt clàssica de la distribució de l’espai en un restaurant. Ens agrada que els nostres clients estiguin amples, deixar una bona separació entre taules i respectar molt l’ambient tranquil i acollidor que es respira al local.
Què hi trobarà el visitant als vostres plats?
És difícil de dir, perquè hem fet una gran evolució des del concepte inicial amb què vam obrir El Racó de Can Feliu fins ara. Som un restaurant mediterrani que practica una cuina molt de mercat, i que es mou bàsicament entre tres eixos: la cuina tradicional catalana, la cuina francesa i una mica la cuina d’autor.
Fotografia: @joanmitjavila26
Com ho podríem definir amb un plat?
Doncs per exemple amb la nostra carta de bacallà, que conjuntament amb els risottos són un dels plats estrelles de la casa. Ara mateix l’estem servint amb tres preparacions: el bacallà a la llauna, que és la que podríem considerar més clàssica, el bacallà gratinat, que podria tenir aquestes arrels més franceses i el bacallà amb ceps com a representant d’aquest concepte més modern.
Abans ens deies que heu patit una gran evolució culinària des del dia que vau obrir fins avui, en què ho notes?
Sí clar, vam obrir l’any 2001 i evidentment han passat moltes coses des d’aquella idea inicial fins al que som avui en dia. Hem après moltes coses, tan personal com professionalment, i això d’alguna manera s’ha de notar. És evident que hem seguit unes idees bàsiques, de les que mai ens hem desviat, com intentar treballar sempre amb productes frescos i de proximitat, però a la vegada ens hem hagut de renovar. Tant per la nostra pròpia manera d’entendre aquest ofici com per aquesta pressió que es posa un mateix d’intentar sorprendre sempre els seus clients…
Fotografia: @maresmegourmet
Cap a on us agradaria evolucionar culinàriament?
Suposo que la idea és anar treballant cada vegada més amb una cuina més elaborada, més d’autor. Ara, per exemple, acabem de treure un plat molt creatiu. Una poma que farcim amb tres tipus de formatge de cabra, que fonem al forn i que després posem dins una tulipa de pasta brie desfeta amb una vinagreta de llimona. Un plat especial que segueix el concepte aquest de sorpresa amb el que sempre ens ha agradat jugar.
Tot i així, encara continuareu amb el vostre perfil clàssic…
Sí, i tant. Són aquestes coses que s’aprenen amb els anys. Deixar un espai per poder fer calçotades, perquè tenim un espai magnífic per poder-les fer, però a la vegada poder servir menús degustació sense que cap de les dues coses et faci perdre identitat. En el món de la cuina és important ser especialista, però també trobar equilibris.
Fotografia: @1000itm
Canvia molt la vostra proposta diària de la del cap de setmana?
Intentem que sigui així. Durant la setmana potser ens centrem una mica més en la cuina tradicional. Sabem que és el que agrada a la gent i que es tracta d’un àpat més ràpid, no tant gourmet. En canvi, durant el cap de setmana, mirem de ser més detallistes amb l’espai i d’oferir plats d’aquells que no et menjaries un dia de cada dia. La nostra caixa de postres, per exemple, és un detall que traiem durant els menús de cap de setmana, que simbolitza aquest esperit festiu i especial del qual us parlàvem.
Per acabar, què significa ser un gourmet?
Us ho explicarem amb una anècdota. Una vegada vam anar a sopar a un restaurant de Premià de Mar. I a l’hora de demanar els postres, mirem la carta i el Xavi veu que tenen maduixes del Maresme amb nata, amb suc de taronja, crema catalana i púding. I amb això que li demana al cambrer si li poden portar les maduixetes barrejades amb la crema catalana. Una combinació que havia après a l’escola d’hostaleria i que trobava deliciosa. Clar, aquella gent de seguida van saber que érem del món de la gastronomia. En certa manera, ens vam identificar com a gourmets.
Fotografia: @maresmegourmet