Una crònica sobre Dijous de Vi el nou esdeveniment gastronòmic mensual del restaurant Tresmacarrons del Masnou Assistim a un dels sopars/maridatges més innovadors i creatius del panorama maresmenc
“El més important de la gastronomia és seure a taula i compartir”. Amb aquesta senzilla frase arrenca la segona temporada de dijous de vi. Una sèrie de sopars maridats organitzats al voltant d’una gran taula imperial, on l’únic objectiu és passar una bona estona amb el vi com a fil conductor.
(…) El nostre repte és trobar plats que encaixin amb els vins que anem servint al llarg de la nit. De manera que la cuina també participi en el procés”.
La idea
“El món del vi sovint té un problema”, ens explica en Miquel Aldana, xef del restaurant i motor de les vetllades “… moltes vegades no sap com connectar amb el gran públic, i això fa que molta gent interessada amb el tema no acabi de llançar-se”. Una reflexió nascuda de l’experiència al capdavant d’un restaurant que, des del 2015, compta amb una Estrella Michelin, un dels guardons més prestigiosos del món de la cuina. “Hi ha molta gent amb ganes d’aprendre sobre vi i gastronomia, però no de la manera que tots tenim al cap, amb comentaris tècnics i una relació de professor – alumne”, ens explica el cuiner per a qui el format de taula rodona, de comentaris lliures i preguntes improvisades, són essencials a l’hora d’explicar la seva manera d’entendre la vetllada.
Un maridatge a la inversa
Sovint els maridatges de vins funcionen sobre la idea que cada plat necessita un tipus de vi. És a dir, que primer el cuiner proposa un menú perquè després sigui el sommelier qui el completi amb la seva proposta de vins. Un “corsé” que el restaurant masnoví intenta trencar invertint l’ordre de factors. “Els dijous de vi sempre tenen un fil conductor. Un tipus de raïm, els finalistes d’un certamen de vins, una denominació d’origen, una marca de copes de vi, una bodega… Som molt lliures en aquest aspecte. El nostre repte és trobar plats que encaixin amb els vins que anem servint al llarg de la nit. De manera que la cuina també participi en el procés”.
Viña Tondonia
Comença el maridatge. Enguany dedicat a Viña Tondonia, un dels cellers més coneguts de la denominació d’origen Rioja. “Hem triat aquest fil conductor pel simple fet que els Tondonia sempre ens han semblat uns vins singulars”, ens explica en Miquel. Tot seguit, fa entrada el primer plat de la nit acompanyat del seu respectiu maridatge. Es parla de receptes de cuina, de la importància de les ampolles magnum a l’hora de conservar un bon vi i fins i tot de com el canvi climàtic afectarà algunes de les vinyes més famoses de la península.
Tastem un platet de pop amb parmentier de patata, el famós steak tàrtar de la casa i una mica de garrinet al forn, sens dubte el plat estrella de la nit. I pràcticament sense adonar-nos, anem entenent el sentit de la vetllada. Ho parlem amb uns companys de taula que han assistit en parelles. “Mai havíem imaginat que podríem gaudir del restaurant d’aquesta manera, tant a porta tancada”, ens comenten mentre parlem entre plat i plat. “Mai havíem pensat que hi podria haver vins tan i tan bons”.