Un dels restaurants que més ha evolucionat els últims anys és el Sant Jaume de Premià de Dalt. Un espai “de tota la vida” que sempre s’havia caracteritzat com un local d’entrepans i tapes, però que les últimes temporades s’ha convertit en un punt de referència pels entusiastes de la cuina tradicional. Coneixem una mica millor aquest nou projecte en conversa amb la Marlene, una de les seves responsables.

Si ens centrem en la cara purament gastronòmica del projecte, perquè al final el restaurant forma part d’una Societat Cultural amb una trajectòria i tarannà molt lligats a Premià de Dalt, doncs us el podria definir com la típica “masia de tota la vida”. Un restaurant de cuina catalana, que treballa amb productes de proximitat i que vol ser un lloc obert i confortable, on tothom pugui tenir el seu espai.

Sí, és un lloc per venir amb nens o per visitar amb la família, com dieu. Al final l’espai hi fa molt perquè és un lloc recollit amb pista de futbol, un parc infantil… Tu pots estar dinant a la terrassa i els nens jugant a dues passes. En aquest sentit, és un lloc molt segur. I després està la part que nosaltres hi intentem posar, de tancar la cuina tard, de posar jazz a la sala o de deixar espai perquè la gent faci el cafè i el sobretaula tranquil·lament. D’intentar fer l’espai i l’experiència la més acollidora i agradable possible.

Una mica de tot, perquè al final la nostra idea és fer que tothom se senti a gust a casa nostra. Pel que fa al servei, però també pel que fa a la cuina. I les dues coses van una mica lligades. Evidentment, la nostra és una línia de plats tradicionals; de fet, al Sant Jaume pots venir a menjar des d’un Txuletó a la pedra fins a un arròs mariner, passant per una calçotada o una esqueixada. Però crec que si una cosa ens caracteritza, és l’amplitud de la nostra oferta gastronòmica. Tenir una carta o un menú llargs que, basada en la qualitat i en una aposta per fer bé les coses, dóna moltes opcions a les persones que ens visiten…

Doncs com podeu veure és molt difícil, perquè al final la idea és ser un tot. Hi ha gent que ens ve a veure per menjar carn a la brasa, altres que vénen a fer un arròs… Potser a títol personal, i amb això vull dir que és un dels meus plats preferits de la carta, destacaria els cargols a la llauna. És un clàssic del restaurant i de fet tenim gent que ve expressament a menjar-los…

Com a Societat Cultural, el Sant Jaume sempre ha estat un espai obert, antigament era l’únic restaurant del poble, un lloc de reunió i la idea respecte als horaris és seguir amb aquest concepte. Sí que és veritat que el món canvia i que evidentment abans la gent es desplaçava menys, però com a restaurant de poble crec que hem de lluitar per mantenir viva aquesta idea…

Exactament. I la música en directe. La idea de donar una opció d’oci a la gent jove del poble. Perquè, com et deia, aquest ha de ser un espai per a tothom, i en aquest cas els joves també tenen dret a tenir un lloc on prendre un còctel a prop de casa i escoltar música en directe sense veure’s obligats a agafar el cotxe. En el fons, penso que aquest ha de ser l’esperit d’un projecte com el nostre. Tot acaba aquí. En ser un lloc viu, un punt de reunió on com et comentava al principi de l’entrevista, tothom hi tingui el seu espai. Sigui a l’hora de dinar i venir a fer un menú, de compartir una sobretaula amb la família o d’acostar-se a passar una bona estona amb els amics.

Per mi, un gourmet és una persona a la qual li agrada menjar bé. No fa falta gaire més. Que hi entén de menjar? Probablement. Però potser no fa falta complicar tant el concepte. Algú que agafa el cotxe i es recorre mig Catalunya per simplement anar a dinar. Aquest ha de ser un gourmet. Algú que viu per menjar i que gaudeix de cada restaurant que visita.