Primer de tot us el definiria com un restaurant obert a tots els públics, i que es troba a l’interior d’un dels clubs socials amb més trajectòria d’Argentona. Un espai ampli que hem inaugurat tot just fa uns mesos amb una gran terrassa i un menjador amb un disseny molt contemporani. Un projecte que ens il·lusiona al qual hem volgut dotar d’una cuina molt especial, un homenatge a la gastronomia clàssica dels 80.

El Racó d’en Binu – un restaurant mític i sovint oblidat d’Argentona que va arribar a guanyar dues estrelles Michelin –, Can Dimas o l’Hostal de la Plaça al Maresme. Cuiners com en Santi Santamaria. El que considerem que va ser el bressol que ha portat que tanta gent s’enganxi a la gastronomia i la consideri com una forma d’art. D’alguna manera intentem seguir el seu receptari o el camí que van marcar. Sí que evidentment molt més actualitzat, perquè el món ha canviat i ara per exemple a tots ens agrada molt més una taula pensada per compartir que no un primer i un segon estrictes, però en la nostra essència volem reivindicar aquests grans clàssics als quals molta gent jove és probable que mai hagi tingut accés.

Mira, per exemple les garotes gratinades, que era un dels plats estrella d’en Binu. O un filet al pebre verd amb una salsa ben feta, com marquen els cànons. Aquest és el nostre segell, una cuina d’autor que sense deixar de ser moderna, sigui capaç de mirar el passat amb orgull.

Aquesta és la intenció, que Argentona i per extensió el Maresme formin part dels nostres plats. Sempre amb una idea de qualitat, per descomptat, però creient en el que tenim al costat de casa. A més, la nostra és una filosofia molt de producte, on sovint intentem tocar la matèria primera en la seva justa mesura perquè sabem que el que tenim al davant, són peces que ja tenen llum pròpia…

I tant! De fet, podríem dir que és un dels nostres plats estrella. Com aquell qui diu, no hi ha taula que ens visiti un migdia que no en demani un. És el que us deia, nosaltres tenim el nostre discurs i a partir d’aquí, ens adaptem al moment en què ens trobem, sense tancar-nos portes. Al final, una mica la gràcia d’aquest espai és la capacitat de poder tenir un restaurant dins un restaurant. No tindria sentit negar-ho. I al migdia l’espai convida a gaudir d’un bon arròs. En canvi, al vespre per exemple, sobretot ara que vindrà la calor, agraden molt les tapes a la terrassa. Una cuina més desenfadada, però que a la vegada volem mantenir igual de nostra. I l’emblema de la carta/bar especial que tenim per menjar a la fresca és una ensaladilla russa que preparem al caliu. Un plat que ens identifica tant o més que les garotes que comentàvem, però que explora un altre tipus de gastronomia.

Correcte. Hem fet casaments, comunions, reunions d’empresa… tenim la sort d’estar en un espai tan polivalent i de tenir tanta capacitat a la cuina, que ens podem adaptar a diversos àpats. Només és qüestió que el client pregunti i els hi preparem una proposta feta a mida.

Un gourmet és per sobre de tot una persona que disfruta menjant. I en aquest punt crec que és molt important reivindicar la importància de tenir una boca que no estigui contaminada per l’entorn o els discursos dels altres. Que no pensin en el preu de la tòfona o l’espardenya a l’hora de valorar un plat, sinó que siguin lliures de gaudir del que tenen al davant.