Meritxell Falgueras i el món del vi: “M’agrada associar el vi a un “lifestyle” cosmopolita” Parlem de glamour i begudes gourmet amb una de les influencers més importants del sector del vi a casa nostra

Quan un pensa amb el nickname de la Meritxell Falgueras @winesandthecity és impossible no recordar, encara que sigui de passada, la mítica sèrie “Sexe a Nova York” o Sex in the City en la seva versió original. Una sitcom americana, on el concepte de “glamour” esdevé un dels elements principals de la trama. Una elegància que a primera vista encaixa perfectament amb el particular univers de valors que entre tots hem construït al voltant del món del vi.
  
Però estem avançant cap a la direcció correcta? Cal incorporar matisos d’altres cultures gastronòmiques al mite que volem construir? Li preguntem a una de les veus més reconegudes del sector, la ja citada Meritxell Falgueras, Premi especial al millor blog sobre vins de Gourmand World Awards 2019 i col·laboradora habitual en seccions especialitzades de grans mitjans de comunicació.

(…) El que falta és donar més importància a la beguda. No pot ser que per Nadal, després de currar-te uns canelons, els maridem amb el primer vi que agafem del lot.

Donem una ullada al teu Instagram i la primera pregunta és inevitable: el món del vi és tan glamurós com sembla? És la beguda gourmet per excel·lència?

Ho pot semblar des de fora, però a nivell personal tinc lligams directes amb el sector i et puc dir que no és tant. Al cap i a la fi, l’origen és el d’una activitat primària que pateix per la seva collita anual i que probablement està molt més centrada en una idea tan “hippy” com és l’agricultura biodinàmica – i que no se m’enfadi ningú amb l’adjectiu perquè el dic amb tot l’afecte del món, de fet jo mateixa hi estic posada – que no pas en el “glamour” que destil·len els seus productes. Una altra cosa és com es percep des de fora, o quin relat construeix cadascú al voltant del vi. En el meu cas, com a comunicadora, m’agrada associar-lo a un “lifestyle” cosmopolita. A la moda, a un tipus de maridatge molt cultural…

Fotografia: @winesandthecity

Com a comunicadora i sommelier, creus que aquesta imatge juga a favor dels interessos del sector? Al cap i a la fi, a casa nostra es consumeix més cervesa que vi…

No crec que sigui una qüestió d’imatge, sinó més aviat de contextos de consum. De fet, crec que durant la primavera passada es va veure. El no haver d’agafar el cotxe, de dedicar-te a cuinar tranquil·lament des de casa, de no anar amb les presses d’agafar un avió… ha donat més peu a prendre una bona copa de vi. Hem descobert aquest punt de recolliment, de viure la vida sense presses tan vinícola. En canvi, la cervesa té més aquesta pressa, aquest “aquí te pillo, aquí te mato” que lliga molt amb la nostra manera de viure la vida com a societat. Per mi tot té els seus moments.

  

Et volíem preguntar en aquest punt per les begudes sense alcohol. En molts restaurants gastronòmics fan grans menús degustació acompanyats d’uns maridatges de vins extremadament cuidats, però sovint obliden la gent que per un motiu o un altre no beu. És una manera de fer créixer la cultura del vi?

Com a sommelier, cada dia tinc més ganes de treballar amb més begudes, com el cafè per exemple. És una de les metes del meu blog per aquest 2021, però és una cosa que fa temps que treballo. El tema de les begudes sense alcohol va començar quan estava embarassada i em trobava precisament amb el que em dius. Amb l’aigua o el refresc com a única opció en restaurants amb menús gastronòmics. És una cosa que em feia molta ràbia i sobre la qual vaig voler posar el meu granet de sorra editant “Què beure quan no beus”. Però crec que el llibre o la idea del llibre va molt més enllà d’aquesta idea de no poder beure com una circumstància de la vida. La generació que avui té divuit anys ha passat del refresc al refresc amb vodka, i llestos. Així difícilment entendran el vi com una beguda gastronòmica. En canvi, si els hi fas tastar infusions, aigües amb gustos, sucs… és més fàcil que eduquin el seu paladar i que després saltin al vi…

Fotografia: @winesandthecity

Seguint aquest fil, com és possible que a França es doni abans el consum de vi que a casa nostra?

Doncs mira, he tingut la sort de viure a França i crec que hi ha dos factors fonamentals que expliquen la dada. D’una banda, l’oferta i la demanda. Fan els còctels amb dosificadors i com que no els queden gaire bons, és normal que la gent prefereixi beure una bona copa de vi que no un combinat mediocre. I de l’altra, és una qüestió familiar. És normal que els francesos, i els italians també, comencin a beure alcohol en un entorn familiar. Sense ansietat o presses perquè et pugi al cap, sinó degustant un bon vi dolç acompanyant unes postres…

  

Falta, per tant, més cultura “gourmet” a casa nostra…

Crec que la cultura hi és. Cada vegada veig més nens que mengen sushi per exemple, perquè els seus pares es preocupen per educar el seu paladar. El que falta és donar més importància a la beguda. No pot ser que per Nadal, després de currar-te uns canelons, els maridem amb el primer vi que agafem del lot. O amb el primer refresc de la nevera. Per sort, crec que aquesta percepció està canviant. És com els bufets lliures. Existeixen, però cada vegada el concepte de menjar exquisideses s’està imposant més al “all you can eat”. És simplement una qüestió de temps.

Fotografia: @winesandthecity

Per acabar, et volíem preguntar per un estudi que recentment ha presentat l’Incavi, on s’afirma que cal “Incrementar els recursos humans (major professionalització) i econòmics destinats a la comunicació i el màrqueting del vi per part dels cellers i organitzacions del sector”. Com a comunicadora especialitzada, hi estàs d’acord?

Totalment, de fet hi he participat donant la meva opinió. És el que us comentava, al final ens trobem davant d’un sector primari amb un pressupost molt limitat i unes idees molt relacionades amb el seu dia a dia. Un viticultor pensa que un restaurant és el millor ambaixador de la seva marca, i per tant el que més li preocupa és veure el seu vi a una carta determinada. Jo mateixa, que tinc una visió molt més global perquè he treballat en el món del perfum o la moda i que a la vegada estic lligada al món del vi per herència familiar, ho he viscut. Pel meu entorn era complicat entendre el que estava fent quan començava. El meu germà em veia penjant una foto a Instagram i em preguntava: Quantes caixes de vi has venut? Però de nou em remeto al mateix concepte: és un tema de temps. D’un canvi generacional que de mica en mica transformarà el sector i la seva manera de comunicar.

---