Instagramers gastronòmics vol. 5. @Mireiamdp Coneixem la MireiaMDP una una de les instagramers d’èxit més jove del panorama gastronòmic català
Article publicat: Gener 2017
Extremadament dolça, plena de vitalitat i amb les idees molt i molt clares. Aquestes són les cartes de presentació de la @Mireiamdp, una de les instagramers d’èxit més jove -amb 21 anys ja compta amb més de 30k- del panorama gastronòmic català.
Maresmenca d’adopció durant bona part de la seva infantesa, parlem amb ella per descobrir una mica millor la persona que s’amaga darrere una de les càmeres més perfeccionistes i delicioses de la xarxa.
Sóc una apassionada del dolç, una autèntica enamorada. Tinc unes seguidores que fins i tot han començat a fer servir el hashtag #chocolady per referir-se a mi!
Qui és la @Mireiamdp?
Una noia de 21 anys que ha aconseguit viure de les seves dues grans passions: la cuina i la comunicació.
He estudiat màrqueting per una banda i pastisseria per una altra, i gràcies en bona part a Instagram he aconseguit fer d’aquests dos mons la meva vida.
Quan comença tota la teva aventura per la xarxa?
Comença un dia qualsevol, m’obro un compte a Instagram i penjo quatre fotografies. Tres de meves i una d’un plat que jo mateixa havia cuinat. I, al cap d’uns dies, m’adono que les meves fotografies tenen els likes dels meus amics però que la foto del plat ha agradat a més de dues-centes persones.
Això em genera la inquietud necessària per obrir un bloc i començar el projecte de “lodelplatonosetira”. Un projecte que, a mesura que ha anat passant el temps, ha anat evolucionant i ha anat creixent fins al que és avui en dia.
Fotografia: @mireiamdp
Què hi veu la gent al teu perfil?
Tres ingredients principals: Formatge, Xocolata i Oreo. Sóc una apassionada del dolç, una autèntica enamorada. Tinc unes seguidores que fins i tot han començat a fer servir el hashtag #chocolady per referir-se a mi!
No ho sé. Jo també vull pensar que el tracte proper i sincer que sempre he tingut amb els meus seguidors ha ajudat que agradés la meva feina. Sempre estic pendent dels missatges privats, de les fotos on m’etiqueten… Fins al punt que tinc seguidors que a vegades em pregunten “¿Y no te cansas de contestar siempre?”. Si deixés d’interactuar, jo crec que es pensarien que m’ha passat alguna cosa greu!
Com és aquest perfil de públic? És molt mil·lenial?
No ho definiria així. És un públic amant del dolç, us ho puc assegurar, però no té per què tenir un perfil d’edat molt marcat.
També tinc senyores més grans que em veuen com si fos la seva néta, i són de les millors seguidores que tinc. O, per exemple, a través de Snapchat, que és una xarxa que també miro de treballar bastant, em segueix molta gent de Llatinoamèrica. És una barreja.
Fotografia: @mireiamdp
Quines portes t’ha obert Instagram?
Bàsicament és el que us deia, per mi ha estat la porta d’entrada al món laboral. Tècnicament, em dedico a fer de Food Brand Manager, que vindria a ser una creadora d’estratègies per restaurants i marques de menjar.
Els hi creo contingut personalitzat, els ajudo amb les presentacions dels plats… I molt probablement res de tot això hauria estat possible sense aquesta feina prèvia.
Canviem una mica de tema. Què ha de tenir un restaurant perquè t’enamori?
Principalment una bona carta de postres. M’enfada i, de fet, em fa llàstima veure com en un 90% dels restaurants, els postres encara són una assignatura pendent i no es cuiden com s’haurien de cuidar.
Després també a títol personal i potser una mica més com a anècdota, m’agrada que tinguin una bona il·luminació per poder tirar fotografies dels plats que menjo. Si truco a un restaurant per demanar taula, sempre miro de reservar una taula al costat d’una finestra. Molts es queden, què diu aquesta? Però després, quan veuen que és per les fotos, lliguen caps.
Fotografia: @mireiamdp
Et consideres una gourmet?
I tant! Una gourmet de les que no es conformen a menjar qualsevol cosa. Més igual si és el plat més simple o és el plat més elaborat, la qüestió és que estigui ben fet. Que tot segueixi els seus paràmetres i mantingui una línia. Si no, m’enfado i sóc molt i molt crítica.
Tinc la sort que de petita vaig viatjar molt amb els meus pares, i vaig poder tastar tot tipus de plats. I això m’ha donat una educació gastronòmica molt àmplia i un criteri molt gran a l’hora de poder tastar coses. Per això tinc sempre tan present aquests paràmetres, aquesta base de la qual us parlava.
Una última, ens pots definir el Maresme amb una paraula?
Tranquil·litat.