Hostal de la Plaça: excel·lència i bona cuina Coneixem les interioritats d'un dels restaurants més mítics de Cabrils
Article publicat: Octubre 2019
Amb més de 75 anys de trajectòria i fins a quatre generacions al davant del seu històric projecte al centre de Cabrils, l’Hostal de la Plaça és un dels restaurants més mítics de la comarca. Tot un clàssic de la gastronomia maresmenca i la cuina catalana, on nostàlgia i modernitat conviuen harmoniosament en un entorn senzillament deliciós. Entrevistem el seu màxim responsable, l’Artur Masiques, per conèixer de primera mà la seva filosofia.
La nostra és una filosofia de luxe senzill, una aposta clara per la qualitat però que a la vegada intenta transmetre tot el sentiment i la trajectòria que sempre hi ha hagut darrere aquest projecte…
Què és l’Hostal de la Plaça?
Un restaurant històric amb una ànima i una manera de ser molt propera. Seriosa, perquè som molt meticulosos a l’hora de treballar, però a la vegada acollidora. La nostra és una filosofia de luxe senzill, una aposta clara per la qualitat però que a la vegada intenta transmetre tot el sentiment i la trajectòria que sempre hi ha hagut darrere aquest projecte…
Què suposa el fet de ser un restaurant amb una trajectòria tan llarga com la vostra?
Nostàlgia, records, vivències… per molts dels nostres clients, l’Hostal és un restaurant que forma part de la seva vida. Un lloc on han celebrat aniversaris, on han vist créixer els seus fills, on han passat grans moments de la seva vida. I això es respira en l’ambient, forma part del punt màgic, d’aquesta ànima tan característica del restaurant…
Fotografia: @hostaldecabrils
La vostra és una aposta per la cuina tradicional?
Sense cap mena de dubte. Una cuina clàssica que aposta pel bon producte i un receptari pràcticament ancestral, però que a la vegada té vocació per ser innovadora. I amb això no vull dir que sigui una cuina de deconstrucció i d’experiments. Al contrari. És una cuina elegant que, en certa manera, intenta fugir de la moda per crear el seu propi camí. Ara per exemple, en el menú de migdia, estem fent un bonítol a la planxa amb tomàquet. Un plat que en certa manera s’assembla molt al marmitako grec, que té coses dels tatakis japonesos. Un plat que podria tenir un punt exòtic, però que treballem a la catalana, amb els gustos i les textures de tota la vida…
Ens pots definir la vostra carta en un plat?
És complicat, perquè em venen al cap plats amb molta solera com el cap i pota de l’Hostal, la cua de bou amb cebetes perla i remolatxa o el bacallà a la mel. Que són receptes molt nostres. Al final el que més ens defineix és aquest mar i muntanya tan maresmenc. Aquesta cuina que sempre ha fet servir productes de proximitat per definir-se.
Fotografia: @hostaldecabrils
Sou un restaurant més de mar o de muntanya?
Doncs, en definitiva, jo crec que ens sentim còmodes en tots els registres. El mar i muntanya formen part del Maresme, del mateix Cabrils i per tant també de la manera de ser de l’espai on ens trobem i, per extensió, de cada plat. I això ens fa ser molt mariners, perquè tenim el Mediterrani a tocar de casa. Ara, per exemple, estem treballant amb un arròs a banda amb musclos i pebrots del nostre hort que crec que sintetitza molt aquesta idea. Però ara també tenim molts plats amb bolets a carta… Al final, el més important és ser un restaurant de proximitat que sàpiga treure el màxim rendiment dels productes que té al costat de casa…
Què queda d’aquell primer hostal que va obrir les seves portes fa 75 anys?
Doncs és curiós perquè la veritat és que jo mateix només conec aquell restaurant per les històries que m’han explicat. Va començar com una fonda, treballant de sol a sol, amb una manera de fer molt familiar… Un punt de partida que generació rere generació s’ha anat professionalitzant, però on el gran llegat crec que ha estat la seva cuina. El seu receptari tradicional, i aquest ideari de cuina catalana que intentem reivindicar…
Fotografia: @hostaldecabrils
Què aporta la teva generació al restaurant?
La meva idea és intentar apostar cada vegada més cap a l’excel·lència. Cap a un restaurant que pugui ser còmode per al client de tota la vida i també per les noves generacions. Agafar la nostra recepta dels peus de porc, per exemple, i pensar com els hi podem donar la volta. Com els podem presentar perquè nostàlgia i modernitat convisquin en un plat, sense que deixi de ser nostre…
Per acabar, què significa ser un gourmet?
Un gourmet és un amant de la cuina “d’edició limitada”. Una persona que fuig de la producció industrial, que busca una experiència exclusiva. De fet crec que és la mateixa essència de la cuina, perquè si treballes amb productes frescos i amb un esperit casolà, és molt difícil que les coses tinguin sempre exactament el mateix gust. I aquest moment únic és l’essència del gourmet.
Fotografia: @hostaldecabrils