Tramendu Beach: bona cuina a peu de platja Una de les estrenes sibarites més atractives de la comarca
Van inaugurar el “xiringuito” la mateixa nit de Sant Joan en una cursa contrarellotge i, des d’aleshores, no han parat de rebre elogis en un clar exemple de debut amb bon peu. Si encara no n’heu sentit a parlar, us recomanem que
preneu nota perquè el Tramendu Beach de Sant Vicenç de Montalt és una de les estrenes sibarites més atractives de la comarca. El descobrim una mica millor parlant amb els seus propietaris -en Marc, en Santi i l’Oscar- qui després d’inaugurar un take away al centre de Llavaneres, comencen nou projecte a la platja del Balís.
Quan poses esforç en les coses que fas, tant a la cuina com en el moment de servir les taules, s’acaba notant en el resultat final
Què és el Tramendu?
Un “xiringuito” a la maresmenca. Un espai íntim, mediterrani, acollidor i amb un punt trencador o de personalitat pròpia. Tant des d’un punt de vista arquitectònic, perquè hem construït un espai a l’antiga amb peces petites i mimant molt l’estètica que volíem com des del punt de vista culinari, perquè intentem que tots els plats que servim portin un segell propi que ens identifiqui.
Fotografia: Tramendu Beach
Com definiríeu la vostra cuina?
Fem una cuina molt mediterrània. Amb sabors potents, perquè tenim a carta un brioix de cua de bou cuit a baixa temperatura; però també amb altres propostes més suaus com els calamarsets a la planxa, per exemple. La nostra sort és que comptem amb el que podríem denominar com una “cuina central”, que és el negoci de menjar per emportar que tenim al centre de Sant Andreu de Llavaneres, al costat de l’església. Allà ens podem esplaiar estant tantes hores com vulguem davant dels fogons, i això es nota en el resultat final.
Ens podríeu sintetitzar el Tramendu en un plat?
De dia segurament triaríem un arròs. Al final estem en un “xiringuito” a la platja i la idea és que la gent pugui banyar-se i després pugui venir a menjar una paella de bandera acompanyada d’un bon vinet. L’arròs negre amb “xipirons” a l’andalusa seria un bon representat per tota la feina que té al darrere. Després de nit, amb l’ambient que es crea amb les llums i l’entorn, us podríem recomanar un plat per compartir, com un steak tàrtar per exemple…
Fotografia: Tramendu Beach
Ens han parlat molt bé del vostre steak tàrtar…
És un dels plats dels quals ens sentim més orgullosos. En Marc el va aprendre a fer la temporada que va treballar a Can Bosch a Cambrils, un restaurant amb 35 anys de trajectòria i una Estrella Michelin. Sempre deia que era el millor steak que havia tastat mai i es va obsessionar amb la recepta fins que la va aprendre a fer. Suposo que per això, ara que ha passat el temps, i que el plat ha evolucionat a la seva manera, agrada tant als nostres clients. Quan poses esforç a les coses que fas, tant a la cuina com en el moment de servir les taules, s’acaba notant en el resultat final.
Per què li poseu “Tramendu” tant a aquest com al projecte de menjar per emportar del poble?
És allò a què aspirem, allò que volem que la persona que seu a casa nostra o que ens ve a buscar un plat per emportar s’endugui a casa seva. Aquell “aquest plat està tremendu”. La nostra és una visió molt romàntica d’aquest negoci, molt artesana. Des de les croquetes de gambes fins a les nostres braves “tremendas”.
Fotografia: Tramendu Beach
Condiciona molt el fet d’estar situats a peu de platja?
És qüestió d’organitzar-se. Aquest és un local gran i hem de poder servir tant a la gent que vol menjar a les 13:00 com aquells qui ho acaben fent a les 16:00. Com us comentàvem, el fet de tenir una “cuina central” també ens ajuda molt a l’hora de fer bases i avançar feina. El que potser marca més és el discurs gastronòmic que suposa, el que un espera d’un “xiringuito”. Aquí sí que hem volgut ser clàssics i treballar molt bé la carta d’arrossos, però també apostar per les carns, que és una cosa que al llarg de la nostra trajectòria professional hem tocat molt i que no se sol veure a la platja. Al Tramendu es pot menjar un “Txuleton” amb 40 dies de maduració o un “tataki de rubia gallega”, que pensem que són propostes molt atractives per un públic gourmet.
Per acabar, què significa ser un gourmet?
El gourmet és aquell qui abans de visitar un restaurant, s’informa dels punts forts de la carta i a l’hora de demanar els té en compte. És una cosa que pot semblar lògica, però que a vegades es passa per alt. Si en un lloc saben fer un plat molt determinat, s’ha d’aprofitar i el gourmet ho té molt clar.