Teca-Balís per Amil és Cuina: Salut i molta teca!

Aquest mes us presentem un restaurant de nom compost: el Teca-Balís per Amil és Cuina. O el que és el mateix, el “showroom” gastronòmic d’un dels càterings de més nivell del Maresme. Parlem amb els seus dos caps visibles: en Víctor Amil des de la sala i la Lucía Cudolá des de la cuina, per conèixer una mica millor les interioritats d’aquest interessant projecte gourmet.

Un restaurant d’esperit foodie “adreçat a” i “dirigit per” autèntics apassionats de la gastronomia. Un projecte informal a qui agraden les tendències als fogons i que aposta per una visió molt maresmenca de la cuina. Per nosaltres és innegociable treballar amb productes de proximitat i intentar treure a cada ingredient el millor de si mateix.

Tal com nosaltres ens ho plantegem, no hi ha diferències. El Teca-Balís és un aparador. Un “showroom” dels plats que després preparem a Amil és Cuina. Amb això volem dir que no som un restaurant amb càtering, sinó que som un càtering amb cuina. Aquí pots venir a sopar, o a fer un menú al migdia i els plats que tastis, després els preparem on tu ens diguis. És igual si és un sopar de 6 persones, un casament o una gran celebració…

Producte, qualitat, i una idea de territori. Però també una manera d’entendre el servei que hem heretat de la nostra trajectòria al món de l’alta cuina. Al final tu pots preparar uns grans plats, que si no s’acompanyen d’un bon servei, l’experiència no és completa. Als esdeveniments passa el mateix. Quan ens contracten per organitzar un càtering i som 100, per exemple, sempre diem: serem 110. I el client diu, i et pagaré 110? No, és una manera de parlar. Una manera de dir que cuiner, cambrer, bàrman i tot el personal estarem units i formem un tot amb la festa. Que farem les coses com si fossin per a nosaltres mateixos.

N’hi ha molts. La vieira amb quicos, mango picant, fruita de temporada i pernil ibèric. El pop cuit amb sobrassada de Can Company de Mallorca, patata al romaní, chimichurri i alga wakame. Les costelles de porc lacades amb salsa de soja, mostassa i mel. El nostre és un concepte molt de plat amb una filosofia també molt actual…

Gràcies! Els esmorzars és una cosa que ens hem quedat del post pandèmia. Quan teníem l’horari reduït vam començar a treballar en una carta de matins així molt informal, amb un esperit jove amb torrades d’estil foodie i un apartat de smoothies. I és una cosa que ja no hem pogut tirar enrere perquè el feedback del públic ha estat molt i molt bo.

Tot una mica. Al final va ser una etapa molt important per nosaltres com a cuinera i com a cap de sala, i no és que no ens en volguem desvincular, és que seria impossible. Quan aprens a fer les coses d’una determinada manera i saps que són una bona pràctica, et surt natural continuar igual. Sí que és veritat que al Teca intentem ser més informals, en el sentit de ser més propers, però en certa manera l’essència és la mateixa. Si una taula ens demana 4 plats diferents, a l’hora de servir-los intentem anotar qui ens ha demanat cada cosa, per exemple.

Un enamorat de la cuina. La Lucía, per exemple, sempre dic mig de broma que no jugava a nines, que jugava a ser cuinera. Amb 11 anys ja feia un curs de petits cuiners, i amb 15 ja identificava tres tipus de talls de carn. Un gourmet és el que s’interessa per saber i després tasta unes patates i et sap identificar una Monalisa. Un talent i a la vegada una passió.