La revista gastronòmica del Maresme

Can Rin: Cuina mediterrània i música en directe Situat a Cabrils, una de les viles gastronòmiques per excel·lència de la comarca, Can Rin ha sabut trobar any rere any la fórmula per renovar-se, apostant per la cuina mediterrània i la música en directe.

Des de fa 20 anys, Can Rin és un dels noms propis de la cultura culinària del Maresme. Situat a Cabrils, una de les viles gastronòmiques per excel·lència de la comarca, ha sabut trobar any rere any la fórmula per renovar-se, apostant per la cuina mediterrània i la música en directe.
 
Un còctel cent per cent gourmet, que coneixerem de primera mà parlant amb en Pep Masiques, propietari i fundador del restaurant.

“Cada vegada ens sentim més a gust treballant gastronomia i cultura”

D’on sorgeix el projecte de Can Rin. Quins són els vostres inicis?

Can Rin va començar l’any 1996, just després que acabés els meus estudis d’hostaleria a Barcelona. I aquest any és el nostre 20è aniversari. En un principi érem tres socis amb moltes ganes de fer coses, i un estiu mig de broma va sorgir el projecte.
 
La idea era muntar una cosa més lligada als càterings, però una cosa va portar a l’altra i vam acabar obrint un primer restaurant situat en una masia aquí a Cabrils, embrió del qual és l’actual Can Rin. Fins que uns anys més tard, la cosa es va anar fent gran i vam passar al local on estem ara, una gran casa senyorial de principis de segle.
 

Exterior del restaurant Can Rin de Cabrils
Fotografia: Can Rin

Per què Cabrils?

Sempre he estat molt vinculat al poble. Els meus avis són els propietaris de l’Hostal de la Plaça, i com us podeu imaginar l’hostaleria és una cosa que he vist a casa des de sempre; de petit ja ajudava a l’Hostal.
 
Per això, muntar el meu propi restaurant a Cabrils va ser la cosa més natural per a mi. Clar que tampoc us penseu que va ser una decisió fàcil. Fa 20 anys no hi havia ni la meitat de restaurants que hi ha ara, era una aposta arriscada que va sortir bé.
 

Parla’ns de la vostra cuina. Sempre heu tingut fama de tenir una proposta culinàriament arriscada.

Els primers anys del restaurant jo estava a la cuina, potser arriscada no seria la paraula que definia la nostra proposta, però sí que buscava fer una cosa una mica més moderna. També era una cuina més senzilla que la que fem ara. Era una cosa que em demanava el cos en aquell moment.
 
Ara, en canvi, crec que cada vegada estem apostant per una cuina més tradicional. Suposo que és una evolució: quan fa molts anys que estàs fent una cosa, tens ganes de fer coses diferents.

Un plat del restaurant Can Rin de Cabrils
Fotografia: @CanRin

Digue’ns un plat que us defineixi com a restaurant

El risotto de bolets amb parmesà. Tenim molts plats clàssics a la carta, que pràcticament no podem treure, però crec que el risotto és un plat que ens defineix i del qual ens sentim molt orgullosos. Si no, un altre plat que ens defineix és la crema de pèsols amb botifarra i ou “potxat”, que és un plat molt i molt maresmenc.
 

D’on sorgeix la vostra aposta pel món de la música?

Doncs surt de la meva gran afició a la música. És una cosa que m’agrada molt i a la qual sempre he estat vinculat. Des dels 14 anys que tenim un grup amb els amics que es diu Madee. I el que ha passat és que sempre he intentat, en la mesura del possible, combinar el restaurant amb tot aquest món més musical o cultural.
 
I així han nascut els concerts acústics que fem a l’estiu, sessions de cine fòrum, el festival… i moltes coses més que estan per venir i de les quals haureu d’estar molt atents.

Can Rin Fest. Un dels esdeveniments musicals del restaurant
Can Rin Fest. Fotografia: Can Rin

Evolucioneu cap aquí? Us agradaria intentar barrejar cada vegada més gastronomia i música?

Doncs potser una mica. Nosaltres des d’un principi vam apostar per la fórmula de bar de copes i restaurant, que era molt nova en un poble com Cabrils. I ara cada vegada ens sentim més a gust amb aquesta idea. Amb aquesta barreja cultural. Treballant gastronomia i cultura.
 

Què significa per tu ser un gourmet?

Un gourmet és una persona que sap apreciar el gust de les coses que menja. Fa temps vaig fer un curs de postres, que va durar un any, a l’Espai Sucre de Barcelona. Fèiem molts tasts a cegues i intentàvem en cada moment treballar al màxim el nostre paladar, aïllant els gustos de les coses per després poder fer combinacions mentalment.
 
Per mi, un gourmet ha de tenir aquesta memòria degustativa. I és una cosa curiosa, perquè potser la tenim una mica oblidada. Els nens, per exemple, a vegades sembla que en un restaurant només puguin menjar macarrons i pollastre arrebossat. Potser els hauríem de donar a provar altres plats una mica més elaborats, educar el seu paladar des de ben petits. Intentar que la gastronomia sigui una cosa cada vegada més natural en les noves generacions.

Guia de restaurants gourmet