Restaurants i “nova normalitat”: repassem les tendències gastronòmiques del nou món post Covid-19 Perquè la vida continua i sempre cal ser positiu
Com afectarà el confinament al món de la restauració? Els restaurants podran continuar com els havíem conegut fins ara o hauran de canviar la seva manera d’entendre l’ofici? Fa dies que, des de la redacció de Maresme Gourmet, tenim un debat obert sobre quins seran els principals canvis que la Covid-19 provocarà a la nostra manera de ser i com aquests afectaran l’univers gourmet. Sobre quines seran les principals dificultats que les mesures de distanciament i el seu efecte psicològic suposaran pel sector de l’oci, i què cal fer perquè la vida continuï i adaptar-nos de manera positiva al que ja s’anomena com “la nova normalitat”.
És per això que hem preparat aquest article sobre el que, a parer nostre, seran les línies mestres d’aquest nou escenari a les quals hem volgut sumar propostes constructives per resoldre tot el seguit de problemàtiques que es plantegen. Un debat obert al qual, més que mai, us animem a participar i del que, si en sou afectats, us estenem una mà oberta per
mirar d’ajudar-vos en els canvis que s’aproximen.
Forta demanda de productes locals
Si una cosa hem après com a societat i com a mercat madur és el problema que suposa dependre de la manera com ho fèiem fins ara de la producció de béns materials a l’altra banda del món. Tots som una mica més conscients de l’inconvenient que això suposa a llarg termini, i com aquesta dependència exterior resulta limitant en situacions de crisi. D’alguna manera tots volem consumir producte local i si no ho fem, és per un element determinant: la “paradoxal” dificultat per accedir-hi.
Llegíem fa uns dies, gràcies al missatge que ens feia arribar un amic de la revista, la següent idea en un grup local de Facebook: “Estava pensant si seria possible crear una web de venda online de productes/comerços del poble. Jo cada vegada compro més online: Amazon, Zara… I als botiguers del poble els hi demano per whatsapp o telèfon i m’ho porten a casa pagant per Bizum. (…) Potser es podria fer una web de comerços del poble, per sectors, on cada botiga posés els seus productes i es pogués fer la compra online (…) Tindríem comerços centralitzats, faríem la compra de proximitat, invertiríem en el poble”.
Una idea que ens serveix per explicar com de difícil pot ser accedir a productes locals, ja que tot i existir la possibilitat de compra, és en la centralització on hi ha la clau del futur (com ja explicàvem en aquesta entrevista que vam fer sobre el futur dels mercats municipals a l’hora de parlar de l’impacte d’APPS com Manzaning en el comerç) Es necessiten, per tant, iniciatives valentes i molta voluntat per part del teixit local per poder construir solucions adaptades a aquesta nova manera de funcionar.
Fotografia: Natalie Grainge
El restaurant com a aparador
Lligada a aquesta idea de comerç de proximitat, volem destacar un concepte que hem après a les taules de molts restaurants, seguidors de la que es coneix com a filosofia “Slowfood”. Un moviment que aposta pel producte de proximitat i que té, entre els seus objectius, convertir el sector de l’hostaleria en la porta d’entrada a la riquesa gastronòmica d’un territori.
Cartes de postres convertides en un deliciós catàleg de delícies elaborades en obradors locals. Plats amb cognoms que identifiquen la bona feina d’elaboradors de la zona. I una clara voluntat per intentar fugir dels plats estandarditzats i crear gustos de territori. Una filosofia que converteix el restaurant en la porta d’entrada a un imaginari i que, a certs nivells, és una oportunitat única per incentivar el consum de productes locals. En la comunicació entre aquests dos mons i en la seva retroalimentació, situem la segona gran clau d’aquestes grans línies de futur.
Fotografia: @Kydroon
Sobre cartes i estovalles
Arribem ara al que probablement és un dels punts més sensibles d’aquesta “nova normalitat”: les cartes. Sembla bastant evident que els elements que van de mà en mà tenen poc sentit en un context de control pandèmic i que, d’alguna manera, s’han de buscar fórmules per canviar la manera de funcionar en aquest sentit. La primera, la que suposa aprofitar que pràcticament tots portem un dispositiu personal a la butxaca, sembla la més fàcil i evident. Cal esperar, per tant, una millora en la qualitat de les pàgines web i per extensió en solucions com l’accés al wifi (que pot molt ben ser una manera d’accedir al menú del dia) o l’ús d’elements decoratius/pràctics com les estovalles, com a suport informatiu. Però també volem destacar la importància a nivell de màrqueting o com a mínim en l’àmbit de comunicació de marca que pot tenir un producte d’un sol ús com una carta. Potser ha arribat el moment de convertir la targeta de visita en carta, i invertir en disseny per crear peces memorables que, més enllà del seu servei puntual, puguin esdevenir elements de record pensats també per funcionar com a elements a llarg termini.
Fotografia: Amanda Vick
La Importància de rentar-se les mans
Si hi ha un efecte psicològic que hauria de perdurar després d’aquest període excepcional és el de rentar-se les mans de manera habitual. El primer impacte d’aquest canvi sembla clar que serà la instal·lació de gels hidroalcohòlics a les portes dels locals, però podem anar més enllà? Grans restaurants com el Disfrutar de Barcelona ja fa temps que treballen amb composicions pròpies que, a part de la funció desinfectant pels quals han estat estrictament dissenyats, poden incorporar aromes i textures pensades per complementar la seva experiència gastronòmica. Una idea que d’alguna manera forma part de l’imaginari clàssic dels restaurants japonesos – on és habitual començar un àpat portant a taula una tovallola calenta per rentar-se les mans- i que estem convençuts continuarà evolucionant.
Fotografia: Irina Ba
Cuiners a casa
Repassant les estadístiques de consum a Internet d’aquests mesos confinats, destaca de manera especial el fort increment en les vendes de màquines pastadores de pa i robots de cuina de tota mena. Una dada que fora del període excepcional, on les altes dosis de temps lliure serveixen de justificant, apunta cap a una línia de consum que cal tenir en compte a l’hora de pensar en inclinacions de futur. I és que més enllà del menú per emportar o els plats preparats, sembla que el sector de “packs” (de ben segur inspirats en el mètode de treball de gegants com IKEA), ha arribat per quedar-se. El primer pas, les caixes amb ingredients i instruccions per fer una paella que ja hem observat a la carta de diversos serveis de take away. Però, fins a on es desenvoluparà aquest moviment?
Fotografia: Creatv Eight
En conclusió
Podríem dir que hi ha un comú denominador en totes les tendències que s’apunten en aquest article: la seva projecció de fons. I és que si una cosa ha provocat la situació excepcional per la qual sempre més serà recordat aquest 2020, és per l’acceleració d’idees i moviments que d’alguna manera ja estaven en gestació abans de l’arribada d’aquesta estranya normalitat. Canvis provocats principalment per les possibilitats tecnològiques que hem anat incorporant al nostre dia a dia al llarg dels últims anys, però també per com hem anat digerint com a societat totes aquestes possibilitats i com hem convertit en una mena de “necessitats bàsiques”, coses que deu anys enrere ens podien semblar surrealistes o fins i tot innecessàries. Transformacions que, com a reflex de la seva societat, també afectaran el món de la gastronomia en el seu conjunt i que obligaran a restauradors i proveïdors a fer un pas endavant per adaptar-se a la nova realitat.
Fotografia: De An Sun