La Marineta: Cuina de taverna amb tocs d’autor Coneixem l'història d'un dels restaurants creatius més fama de Mataró
Article publicat: Desembre 2015
De mà dreta d’en Ramon Freixa a propietari de la Marineta, un dels restaurants amb més caràcter de tot el Maresme. Aquesta és la història d’en Pere Patuel, un jove talent de la cuina catalana que, després de tocar sostre en el món de la cuina, va decidir obrir tot just fa dos anys el seu propi laboratori gastronòmic al bell mig de Mataró.
Emprenedor, lluitador i molt exigent amb la seva feina, parlem amb ell per conèixer una mica millor la filosofia que s’amaga darrere d’aquest petit geni de la cuina maresmenca.
D’on et surt la idea de ser cuiner?
Doncs per molt estrany que sembli, vaig decidir que seria cuiner veient en Carles Gaig al programa Cuines de TV3. Estava en aquella època en què havia de decidir què és el que volia fer a la meva vida, i de cop em vaig adonar que allò era el que em demanava el cor.
I així vaig començar. Primer a l’escola Hoffman de Barcelona i després a El Racó d’en Freixa, que en aquell moment tenia una estrella Michelin. Allà és on es pot dir que ho vaig aprendre tot. Vaig entrar com a “stagier” i vaig acabar com a cap de cuina. Viatjant amb en Ramon per Singapur o Austràlia, treballant a Madrid, guanyant més estelles Michelin… Va ser una època molt bonica.
I quan decideixes fer el salt i apostar per obrir el teu propi restaurant?
Ho vaig decidir a Madrid, quan feia quatre anys que estava treballant al Ramón Freixa. Havia arribat a un punt que aquella cuina em cremava, primer perquè era dur a nivell familiar, i després perquè considerava que havia arribat al meu sostre. Sempre feia el mateix i notava que ja era impossible créixer més. Necessitava un espai on poder ser lliure a l’hora de cuinar, i sabia que això només podia ser al meu propi negoci.
Fotografia: La Marineta
I així neix la Marineta.
Efectivament, vaig tornar a Mataró i vaig trigar un any a tenir-ho tot a punt per obrir el restaurant que tenia en ment. Li vaig posar el nom en honor a la meva mare i la meva àvia, dues Marines a les quals m’estimo amb bogeria, i vaig obrir les portes d’un projecte al qual m’estimo com si fos un fill meu.
Quina és la filosofia del restaurant, què hi trobarà el visitant als vostres plats?
Jo sempre dic que la meva és una cuina de “taverna”. M’agrada la cassola, els guisats, la tradició. Però a la vegada també hi introdueixo un punt de creativitat, que podríem dir que és la meva manera de cuinar. Sempre m’agrada buscar conceptes nous, donar la volta als plats. La meva és una cuina d’autor, però sense passar-se, sense esferificacions ni “polvos màgics”.
Fotografia: La Marineta
Hem vist que en el vostre menú no hi ha plats per triar.
Doncs no, és una filosofia que vaig voler instaurar des del principi, i que ens està funcionant molt bé. Això és com a casa la iaia, s’ha de menjar el que hi ha al plat (riures).
Al principi, a la gent li costava acceptar-ho, però de mica en mica he aconseguit introduir el concepte. Aquí ve la gent sabent que tot és bo, que tot és fresc, i és una satisfacció veure que hi ha clients que pensen que un plat no els hi agrada, però que estan disposats a arriscar-se quan venen a la Marineta.
A nivell logístic és una mica complicat, perquè estic una mica limitat a l’hora de fer menús. Poso un plat de verdura, un de carn i un de peix, però no puc posar uns “callos” o uns “peus de porc”, que sé que no li agraden a tothom. Però ens en sortim. I a la nit tenim una carta on em puc esplaiar molt més i oferir propostes més arriscades.
Cap on evoluciona la vostra cuina?
Doncs no ho sé, potser d’aquí a 10 anys estem en un Food Truck donant voltes pel món, no ho sé i no em vull tancar portes. Ara estem treballant molt les tapes, estan de moda i ens permeten donar a conèixer la nostra cuina amb petits tastets. I suposo que evolucionarem com evolucioni el món de la cuina, sent una esponja de totes les cultures gastronòmiques del món.
Fotografia: La Marineta
Si haguessis de definir el Maresme amb un plat, amb quin ho faries?
Amb uns pèsols ofegadets que preparem a la Marineta amb tripa de bacallà i trufa. I si parléssim de Mataró, amb un plat de sèpia amb pèsols.
Què significa per tu ser un gourmet?
Per mi tots podem ser gourmets. Simplement necessitem trobar un plat que suposi una explosió de sabors a la nostra boca. Un plat d’aquells que dius “me’n fotria tres més”. És el que entenc per cuina gourmet, i el que intento transmetre en tots els plats que faig.