Entrevista: BlogHedonista i l’evolució del món gourmet Parlem amb un dels cronistes gastronòmics més importants de la blogosfera sobre el passat, el present i el futur del món gourmet
Abans que es democratitzĂ©s Internet, que Instagram posĂ©s de moda la gastronomia “foodie” i que els influencers comencessin a desplaçar l’atenciĂł sobre crĂtics i professionals de la ressenya culinĂ ria, ja hi havia un “moviment gourmet”. Una xarxa analògica basada en el boca-orella i els dinars de sobretaula, que es passava hores i hores menjant i parlant sobre el menjar.
I és en aquest context, aproximadament a mitjans dels anys 80, quan en José M. Toro es va començar a interessar sobre el món de la gastronomia. Una afició que el va portar a crear l’any 2009 el @Bloghedonista, una de les pà gines web dedicades al món sibarita més populars dels nostres dies. Ens assentem amb ell per parlar sobre el passat, el present i el futur del món gourmet.
El que no canvia és el perfil d’amant del bon menjar. Del gourmet, que sempre és una persona que està disposada a anar on sigui per tal de fer aquell pas que et porti una mica més enllà …
Sovint veiem que et defineixes com un comentarista gastronòmic. Com hem d’entendre aquesta etiqueta?
Doncs una mica en contraposiciĂł a la del crĂtic gastronòmic. Jo sĂłc una persona que es dedica a pintar en paraules allò que viu, a narrar com exercici literari. No m’agrada avaluar, entre altres coses perquè considero que les experiències sĂłn subjectives. Si un cambrer Ă©s mĂ©s o menys simpĂ tic o si tu mateix tens un bon dia o un mal dia, poden afectar la teva experiència a l’hora de parlar d’un restaurant. Sempre he sigut un descobridor amb ganes de gaudir. AlgĂş que viatjava a ParĂs i s’informava de restaurants, productors de formatge, xocolaters… Tot el que fes falta per tastar el veritable sabor de ParĂs.
Fotografia @gastrotravelhunters
Internet, i tot el que porta associat a nivell de xarxes socials o blogs, ha portat a la societat a saber més o menys sobre gastronomia?
L’ha popularitzat, d’això no hi ha dubte. Ara és més fà cil conèixer tots els restaurants d’una ciutat, pots fer una reserva des de casa i fins i tot saber quins plats vols tastar abans de posar un peu al local. Però sobretot, el gran canvi que ha portat, és una “obertura” del sector. El fet de ser més accessibles. Abans era molt més complicat preguntar, trobaves moltes portes tancades. Ara en canvi, tothom s’explica molt millor…
Es fan més o menys quilòmetres que els que es feien abans?
Suposo que no Ă©s una qĂĽestiĂł de quantitat, sinĂł de qualitat. La gastronomia ha canviat en el sentit en què ara Ă©s tot una mica mĂ©s fĂ cil. Com a mĂnim abans de la Covid. Anar a dinar a Bilbao, al Etxebarri, i tornar a casa a dormir. O fins i tot viatjar fins a Londres Ă©s una cosa mĂ©s senzilla. El que no canvia Ă©s el perfil d’amant del bon menjar. Del gourmet, que sempre Ă©s una persona que estĂ disposada a anar on sigui per tal de fer aquell pas que et porti una mica mĂ©s enllà …
Fotografia @aoveblogger
Parlant de la Covid, et volĂem preguntar com creus que, des del teu punt de vista, la pandèmia ha afectat el moviment gastronòmic?
Ara mateix encara és massa recent per dir res. Aquest ha estat un any de salvar els mobles. De discutir sobre l’experiència del delivery i d’experiments sobre tasts online i diferents experiències que han anat sortint els últims mesos al voltant del món gourmet. Veurem en què queda. Jo sóc de l’opinió que hi ha coses que ja no marxaran, sobretot perquè poden resoldre una necessitat. Crec que per una persona que viu a dues o tres hores en cotxe de Barcelona, pot ser interessant aquest restaurant amb Estrella Michelin que li ofereix una experiència a casa seva en format take away. Per allò que un dia és un dia i potser no vols fer nit a la ciutat. El temps ho anirà posant tot a lloc.
Per acabar, et volĂem preguntar precisament per aquest perfil de gourmet que ens comentaves, de la persona disposada a anar on sigui per gaudir d’una experiència gourmet. Creus que tenen futur o sĂłn una espècie en perill d’extinciĂł?
Jo crec que sempre hi haurĂ un pĂşblic aixĂ. Al final Ă©s com l’amant de l’Ă’pera que viatja fins on sigui per veure una obra determinada. I que posa valor al fet de poder veure aquella peça justament en aquell teatre. Pels amants de la gastronomia Ă©s el mateix. És el que et comentava de l’Etxebarri, per exemple. Amb la seva brasa, i el seu encant. Sempre hi haurĂ un perfil de client que demanda aquest tipus de restaurant, aquesta experiència. La bona cuina sempre tindrĂ el seu espai.