Lourdes López i el periodisme gastronòmic: “aquest any hem estat més pendents que mai de l’actualitat” Parlem amb una de les veus més influents del panorama gourmet català sobre com la Covid ha afectat la manera de treballar el periodisme gastronòmic
La covid 19 ha canviat la manera com ens relacionem amb el món. Potser encara és massa aviat per dir que és una cosa permanent o que es tracta d’un fenomen momentani, però el que és evident és que si per alguna cosa es recordarà aquest any de pandèmia, és per com ens vam adaptar a viure en “cercles de contactes reduïts”. Videotrucades, terrasses i tones de paquets d’aquí i d’allà han conformat una “nova normalitat” que en el cas de l’hostaleria ha suposat -com en molts altres sectors- una nova manera d’entendre el negoci.
És per això que ens hem volgut reunir amb la periodista Lourdes López (formada a La Vanguardia i actualment treballant per Guía Repsol, National Geographic, Cupatges o VIA Empresa) per preguntar-li com creu que aquests canvis han afectat aquells qui es dediquen a explicar la realitat “gastronòmica” al nostre país.
(…) la gràcia d’un influencer és que parla a títol personal, que tothom ho pot ser i que precisament per això és completament lliure de parlar sobre el que vulgui. En canvi, quan al darrere hi tens una ràdio o un diari, sí que tens una responsabilitat a l’hora de triar sobre qui hi fiques el focus.
És bastant probable que el 2020 sigui recordat, com a mínim en el sector de la restauració, com l’any del Take Away, les terrasses i els aforaments limitats. Com creus que passarà a la història per aquells que es dediquen a parlar sobre gastronomia?
Com l’any en què vam estar més pendents que mai de l’actualitat. La secció de gastronomia d’un diari sempre s’organitza a partir d’un calendari més o menys pactat entre un periodista i un editor. Fires del sector, temporades de producte o les diferents èpoques de l’any marquen una escaleta que es pot treballar amb una certa previsió. La Covid i tot el que ha suposat, ha trencat amb aquesta manera de fer i ens ha fet estar més pendents que mai de les notícies del dia i les seves conseqüències en tots els sectors de la societat.
Fotografia: @louloulopezjournalist
Ha caigut el públic interessat en el tema? Menys aforament en restaurants ha suposat menys lectors?
A nivell de clics, i si ens posem a mirar estadístiques en articles digitals, és innegable que hi ha menys interès en el món de la restauració. Ho he notat amb articles que tinc a la meva web, les “millors ostres de Barcelona” per exemple, ha deixat de funcionar com funcionava. És una cosa lògica. Però això no vol dir que l’interès en gastronomia hagi decaigut. Mai s’havien buscat tantes receptes com fins ara. O mai hi havia hagut tanta curiositat en tot el tema del take away com avui dia. Els lectors continuen existint, simplement demanden d’articles que s’adaptin més a les seves necessitats…
Quina creus que ha de ser la feina del periodista gastronòmic en aquests moments difícils pel sector?
Abans de respondre a aquesta pregunta, crec que hauríem de fer una reflexió sobre el paper del periodista als nostres dies. Perquè penso que en els últims cinc anys, és una professió que ha viscut una transformació. Quan jo vaig començar, els periodistes s’especialitzaven en medis. Des de la carrera et preparaven per treballar a la ràdio, a la premsa o a la televisió. I tret de la redacció d’esports, no hi havia gent que treballés una matèria en exclusiva. Ara mateix, tendim cap al Crossmedia i cap a centrar-nos en un tema. I si bé és cert que parlar sobre gastronomia en un diari cada vegada és més complicat, aquest és el context en què ens movem. Dit això, quin ha de ser el nostre paper? Doncs el mateix de sempre, posar el focus en allò que pensem que és interessant pel lector i que realment mereix un reconeixement o una cobertura.
Fotografia: @louloulopezjournalist
Veiem influencers per la xarxa que comencen a donar d’1 a 5 estrelles depenent el respecte que tenen els restaurants per les mesures Anticovid. És feina del cronista posar llum sobre aquest tema? És una responsabilitat davant de la societat assenyalar aquells qui no ho fan bé?
No ho crec, de fet encara et diria una mica més, la feina del periodista no és la de ser policia. Respecto molt el paper dels influencers, ara mateix són els reis a Instagram, però hem d’aprendre a posar-los en context i a diferenciar-los de la feina dels periodistes. Perquè la gràcia d’un influencer és que parla a títol personal, que tothom ho pot ser i que precisament per això és completament lliure de parlar sobre el que vulgui. En canvi, quan al darrere hi tens una ràdio o un diari, sí que tens una responsabilitat a l’hora de triar sobre qui hi fiques el focus. Una mala crítica pot arruïnar un negoci, una família. I aquella mala crítica pot ser deguda a un mal dia o a factors externs que escapen de la teva comprensió. Però més enllà d’això, quin sentit té parlar sobre un restaurant que no fa bé les coses? Perquè, si ho penses fredament, quan escrius aquesta crítica incendiària deixes de parlar sobre gent que realment s’ho mereix.
Per acabar, el que ha passat suposarà algun tipus de transformació en el sector o quan la pandèmia sigui un record del passat tornarem a fer les coses com les fèiem?
Crec que si una cosa ens endurem d’aquesta pandèmia, i ara parlem en l’àmbit de gastronomia, és una professionalització del sector a nivell “negocis”. Els marges de cada plat, la gestió de matèria primera, en definitiva la gestió empresarial pura i dura agafarà protagonisme. S’han acabat els restaurants que portaven 15 anys oberts que no acabaven de conèixer els seus comptes i que funcionaven per inèrcia. El sector es posarà les piles, no hi ha altra. Cal optimitzar els recursos. De fet, una de les grans tendències que ha portat aquest any, les famoses dark kitchens dedicades al menjar per emportar, ja es basen en aquesta idea d’un negoci amb un fort component econòmic. I per sobreviure, tot el sector ha d’avançar en aquesta direcció.
Fotografia: @louloulopezjournalist