Els coberts més mítics del disseny industrial Quan el talent es posa al servei de l'elegància
Existeix una història d’amor pràcticament desconeguda entre els grans mestres del disseny industrial i la producció de coberts destinada al gran públic de masses. Un relat de talent i bon gust, que al llarg dels anys ha anat creant una col·lecció de peces úniques, autèntiques icones de l’elegància gourmet.
Recopilem algunes de les més mítiques – la selecció és del tot personal- creades per alguns dels nostres dissenyadors preferits. Art per l’hora de servir la taula.
Repassem algunes de les creacions més elegants dels grans mites del disseny industrial en el món dels coberts
Antonio Citterio per Iittala
Dissenyador industrial, arquitecte i per sobre de tot un perfeccionista absolut. Antonio Citterio (Meda, 1950) és, sense por a equivocar-nos, un dels grans genis del disseny italià contemporani. Elegant i discret, diuen d’ell que la seva és una cerca funcional de la bellesa. Una firma atemporal com bé demostra aquest bonic joc de coberteria dissenyat per la prestigiosa firma Iittala.
Fotografies: @arclinea_official i iittala
Arne Jacobsen per Georg Jensen
Quan ens mencionen el disseny nòrdic, a tots ens venen al cap les línies minimalistes, senzilles i funcionals dels mobles escandinaus. El que pocs coneixen és el pare d’aquest corrent estètic, el danès Arne Jacobsen (Copenhague, 1902-1971). Un geni del disseny que, entre molts altres projectes, creà els que foren els coberts de la mítica pel·lícula 2001: Una odissea de l’espai de Stanley Kubrick. Un disseny de mitjans dels 60, que encara avui ens sembla futurista.
Fotografies: Brian Duffy per @britishvogue i georgjensen
Gio Ponti per Sambonet
L’italià Gio Ponti (Milà, 1871 -1979) fou per molts un “home renaixentista”. Un arquitecte reconegut – és autor de la mítica Torre Pirelli que durant anys fou la més alta d’Europa-; un dissenyador gràfic consagrat; un escenògraf modern i un mestre del disseny industrial. Fortament influenciat per la iconografia americana dels anys 50, seves són peces com aquests coberts batejats amb el nom de “Conca” que creà per la marca Sambonet. La Dolce Vita.
Fotografies: @giopontiofficial i Sambonet
Toyo Ito per Alessi
Conegut a casa nostra per ser l’autor de les Torres Fira de l’Hospitalet de Llobregat, Toyo Ito (Tokio, 1941) és sense cap mena de dubte un dels noms propis de l’arquitectura contemporània. No obstant això, i en un intent per expandir els seus límits més enllà de la seva zona de confort, és autor de diverses peces industrials com aquests populars coberts que el japonès dissenyà per la firma Alessi.
Fotografies: © Yoshiaki Tsutsui i Alessi
Jasper Morrison per Alessi
D’estètica elegant i un fi humor britànic, Jasper Morrisson (Londres, 1959) es defineix a si mateix com un dissenyador “supernormal”. Un amant dels objectes útils i discrets que aconsegueixen passar a l’eternitat “sense necessitat de fer soroll ni requerir atencions innecessàries”. Amb estudis a Londres, París i Tòquio, destaquem de la seva feina com a dissenyador obres com aquests icònics coberts que projectà per la marca Alessi.
Fotografies: © Mattia Balsamini i Alessi
Stefano Giovannoni per Alessi
Sempre hem considerat a Stefano Giovannoni (1954, La Spezia), i això és opinió personal, com una mena de playboy del disseny industrial. Un supervendes d’ànima lliure i esperit radical, capaç d’enlluernar al gran públic amb un estil personal – us sonen els tamborets en què seu a la foto?- i amb un toc “canalla”. Entre la seva infinitat de treballs, rescatar aquests estilitzats coberts que l’italià va dissenyar per la marca Alessi.
Fotografies: Stefano Giovannoni i Alessi
Philippe Starck per Dregrenne
El nom de Philippe Starck (París, 1949) estarà sempre més lligat al del mític espremedor manual en forma de calamar que el francès va projectar el 1990. Però la veritat és que aquest dissenyador multidisciplinari -compta amb un dossier de més de 10.000 projectes- inclou centenars de propostes espectaculars. Bona prova en són aquests coberts bicolors, que dissenyà per la també francesa Degrenne.
Fotografies: © Lea Crespi i Alessi