La Sakria: el nou invent de Carme Ruscalleda Qui sap si, amb el pas dels anys, una de les receptes per les quals serà recordada la Carme Ruscalleda, la gran dama de la cuina catalana, serà la Sakria.
Article publicat: Juliol 2016
Diuen que tots els cuiners necessiten una recepta per passar a l’eternitat. En Michel Bras té el Coulant, a l’italià César Cardini se li atribueix la invenció de la famosa amanida César, a Giuseppe Cipriani se li adjudica la creació del Carpaccio, i qui sap si, amb el pas dels anys, una de les receptes per les quals serà recordada la Carme Ruscalleda, la gran dama de la cuina catalana, serà la Sakria.
Un invent nascut tot just fa uns mesos, que fusiona el millor del Japó i Catalunya, els dos països que més han influït en la manera d’entendre la cuina de la gran xef maresmenca, donant lloc a un còctel intens de tocs internacionals, ideal per servir com a vermut o com a beguda principal en un àpat especial.
Parlem amb ella perquè ens n’expliqui tant la recepta com les principals característiques que l’han portat a la seva creació.
Els ingredients principals de la Sakria són el cava i el sake d’una banda, i d’una altra les maduixes i la menta, que donen el toc maresmenc a la recepta
D’on surt la idea de barrejar Sake amb Cava?
És una petició que ens arriba del Japó, del Sant Pau de Tòquio. I que neix una mica de la iconografia de la cuina espanyola, de la paella i la sangria. Ens trobàvem que molts clients que venien al restaurant ens demanaven sangria, molts d’ells de cava, perquè el cava està molt de moda al Japó. I vam decidir crear una cosa especial, que donés un toc d’elegància a la sangria i que lligués les dues gastronomies.
Fotografia: @kaiserrr
I d’aquí neix la Sakria. Ens podries fer cinc cèntims sobre com es prepara?
Exacte. Vam estar donant voltes al tema dels noms i va sortir Sakria, que és un nom que representa molt la beguda. Que agafa el concepte de sangria, indissoluble del vi negre, de la sang, i que el redefineix.
Pel que fa a la preparació, la podeu llegir en aquest article de El Periòdico, però he de dir que els ingredients principals són el cava i el sake d’una banda, i d’una altra les maduixes i la menta, que donen el toc maresmenc a la recepta. Un toc molt especial per als nipons, ja que allà les maduixes són una fruita exòtica, gairebé tan cara com aquí podria ser una gamba.
Com ha estat l’acollida tant en el mercat japonès com en el mercat català?
Molt bona, i nosaltres n’estem molt i molt orgullosos. El cava és vist al Japó com una beguda lleugera i a la vegada elegant, que a més s’ha de dir que s’aparella molt bé amb la cuina japonesa. I la Sakria ens dóna aquesta alternativa quan un japonès ens demana que vol tastar una sangria. N’estem molt satisfets perquè és dolceta, però en canvi respecta tant el sake com el cava sense ser una cosa embafadora.
Podríem considerar que és un tipus de cuina líquida que dóna un valor afegit a la vostra proposta gastronòmica?
Sí, els maridatges entre beguda i menjar, sempre que estiguin ben fets, fan pujar un esglaó la cuina. És una cosa que sempre he defensat molt, no només amb alcohols, també maridem moltes coses amb te, que també dóna matisos molt interessants.
Fotografia: @3gurume
Forma part de la vostra evolució com a restaurant?
Al Sant Pau sempre ens estem renovant, constantment. A mi m’agrada investigar, descobrir, fer coses cada vegada diferents. Fins al mes de desembre hem estat fent un menú de balls, on donàvem un carnet de ball, d’aquells que antigament es donaven a les àvies, i hem estat mirant d’explicar la música amb cuina. Ara per primavera començarem un menú de colors… Sempre ens renovem.
I la Sakria, per a molts japonesos, és una alternativa a la sangria, però també per molta altra gent és un vermut diferent, un aperitiu una mica més atrevit. Jo penso que sí que forma part de la nostra evolució, de tota la influència japonesa que pel dia a dia i pel fet de tenir un restaurant a Tòquio ha arribat a la nostra cuina.
L’equip del Sant Pau. Fotografia: @xef_ruscalleda