En profunditat: @GuiaRamonin Amb més de 500 paelles a l'esquena, entrevistem el gourmet més "arrossaire" d'Instagram
Rei absolut dels arrossos a la xarxa, @Guiaramonin és el pseudònim del vigatà Ramon Portet. Un gourmet enamorat de la paella que ha convertit el seu Instagram en un autèntic referent gastronòmic en la matèria. Amb més de 500 arrossos a l’esquena, parlem amb ell per conèixer una mica millor la seva recerca sibarita.
La línia entre un bon arròs i un arròs extraordinari és molt fina però alhora comporta molta feina, investigació i passió pel que es fa.
Què és la @Guiaramonin?
L’estiu del 2014 ens van parlar (a mi i a la meva parella, l’Ana) d’un restaurant, “El Pòsit” d’Arenys de Mar, on feien un arròs d’escàndol i que tenia la platja a tocar. Semblava el pla perfecte: un bon àpat, estoneta a la platja i ja teníem el dilluns arreglat (els dilluns és el nostre dia de festa). El pla ens va agradar i així fins a la primavera del 2016. Crec que seria pel maig que, després de dies sense anar-hi, vam tornar al restaurant i havia tancat per problemes amb costes o no sé què. En fi, que ens vam quedar sense pla i havíem de buscar-ne un altre i… fins ara que anem buscant. Com que tinc mala memòria vaig decidir, el juny del 2016, fer fotos i anotacions dels arrossos i penjar-los a Instagram per fer-ne memòria de tots els que vaig tastant. Això és la @Guiaramonin.
D’on et ve la passió pels arrossos?
No sé si és exactament passió, més aviat el motiu o el pretext per visitar poblacions, bàsicament de Catalunya, a través dels seus restaurants i corresponents arrossos, que d’altra manera potser no hi hauria anat mai. De fet, la primera vegada que vaig menjar arròs que recordi va ser de molt petit, vaig fer una rabieta d’aquelles que fan història perquè no me’l volia menjar de cap manera. Al final evidentment vaig haver de claudicar i mira, des d’aleshores en porto uns quants jajaja
En Ramon Portet de la @GuiaRamonin amb el xef del restaurant la Marineta de Mataró . Fotografia: @guiaramonin
Hem vist que poses notes als arrossos que tastes. Què tens en compte a l’hora de definir una puntuació?
Miro de no deixar-me influenciar ni per preu, lloc, olor, etc. Només em fixo en el gust, el meu gust és clar. A l’hora de posar nota miro de fer memòria d’anteriors que he tastat i, en base a aquests, puntuo l’actual. Diuen que poso notes molt altes, potser sí, però és que li dono molt mèrit a un bon arròs o potser és perquè m’ho passo molt bé quan me’l menjo.
Què és el més important per degustar un gran arròs?
Sé que sonarà a tòpic però per mi és un conjunt de tot. La línia entre un bon arròs i un arròs extraordinari és molt fina però alhora comporta molta feina, investigació i passió pel que es fa. I creieu-me, quan tot plegat s’ajunta, quan el tastes es nota i molt.
Fotografia: @guiaramonin
Hem vist també, que li dónes molta importància a la varietat d’arròs que es fa servir… Hi ha un arròs per cada tipus de paella?
Uuuf! Hi hauria per fer un tractat i jo no sóc la persona més indicada. A veure, sintetitzem. Els/les xefs fan com nosaltres a l’hora de fer un arròs, normalment fan servir sempre el mateix per què li coneixen el temps de cocció, el gust, etc. Hi ha moltes varietats però aquestes dues són les més usades: el Bomba i el Carnaroli. Tant un com l’altre els fan servir per a qualsevol tipus d’arròs (sec, caldós, cremós…) tot i que el Carnaroli (un gran desconegut) és italià i el rei dels Risottos. I com que desprèn més midó semblaria el més adequat per arrossos cremosos, perquè com ja us he dit el fan servir per a qualsevol tipus. De fet un dels millors, per no dir el millor arròs sec que he tastat, està fet amb Carnaroli. Important! A Catalunya, tant a Pals com al Delta de l’Ebre es cultiven arrossos extraordinaris que no tenen res a envejar a cap, repeteixo, a cap.
Però sobretot sense llimona…
Diuen que la cosa ve de València, terra de cítrics. Quan la Paella Valenciana porta excés de greix, unes gotes de llimona serveixen per alleugerir de manera notable la digestió del menjar. És una qüestió pràctica: sacrifiquem part del gust de la Paella per facilitar tot el procés digestiu. Tot i que no tothom està disposat a tanta renúncia. Jo seria d’aquests, no estic disposat a sacrificar el gust amb unes gotes de llimona. Com podria valorar si tots els arrossos al final tenen el mateix gustCom diu un amic meu i gran Xef parlant d’arrossos, la llimona pel gintònic.
Fotografia: @guiaramonin
Què creus que té la paella que és capaç que fem tants quilòmetres per tastar-la?
De vegades em diuen ‘vés a tastar aquest arròs que és el millor que he tastat mai’, i els hi dic ‘quants n’has provat? 10? 20?’ Jo, 500 després, encara no n’he trobat cap d’igual i no deixa de sorprendre‘m trobar autèntiques meravelles en el lloc que menys t’esperes… no val la pena?
Entrem a les xarxes socials. Perquè mariden tan bé menjar i Instagram?
Cada vegada més els/les xefs es treballen la presentació dels plats, arrossos, paelles… Visualment dóna molt de si. Instagram és molt visual, si juntes una bona presentació amb una bona fotografia ja ho tens. A més, el menjar ens interessa bastant a tots, oi? I si a més a més t’ho mires amb gana, ja ni t’explico!
Han obligat al fet que els restaurants s’hagin de posar més les piles? Hi ha un abans i un després a la feina dels restaurants amb l’entrada de les XXSS?
Hi ha de tot. Restaurants que ni tan sols tenen les seves xarxes socials i altres que en veuen l’oportunitat de donar-se a conèixer i donar a conèixer els seus plats. Alguns d’aquests fins a l’extrem que m’he trobat reservar taula i, quan arribo, veig que m’han donat la que té més llum natural de l’exterior. Primer perquè han tingut cura d’esbrinar la rellevància que pugui tenir jo a les XXSS, i segon perquè saben que si faig una foto dels seus plats amb llum natural, quedaran millor.