En profunditat: Zoltan Nagy

Una persona que estima el món del vi. I que enfoca tota la seva carrera professional a intentar transmetre aquesta passió amb tots els seus mitjans.

És molt difícil de dir, perquè en totes les feines que has mencionat em sento representat. L’aventura de crear una marca de vins era un projecte que vam llançar amb un soci per fer arribar un vi català a la Xina. Ara ja està tancat, però em va servir per aprendre molt sobre com veuen els estrangers el mercat català dels vins. El fet de treballar com a “guia turístic” em permet estar a peu de carrer explicant amb les meves pròpies paraules quines són les bondats de la gastronomia i el paisatge local. I el fet d’haver pogut escriure un llibre (Reinas de Copas -2018-) m’ha servit per poder aportar el meu granet de sorra a la cultura vinícola del territori, posant en relleu la veu de les dones, les grans oblidades del sector…

Hi ha diversos factors que crec que convergeixen en aquest punt. El primer és el fet que ens trobem davant d’un sector amb una comunicació molt arcaica, per dir-ho d’alguna manera. Que aposta molt poc per internet i que li costa molt sortir d’una zona de confort. Que se sent satisfet quan un diari de llarga tirada escriu un article a pàgina sencera sobre el seu celler, però que no entén que difícilment aquell article connectarà amb un perfil de públic diferent del que ja té. Crec que fa falta un canvi generacional. És l’única manera que hi ha perquè canviï aquesta mentalitat comunicativa i que els influencers es puguin sentir còmodes d’entrar en aquest món. Després hem de tenir en compte que també hi influeix molt el relat. El sector encara no ha sabut trobar una manera de fer que l’allunyi dels tòpics elitistes amb el que sempre ha estat relacionat, i això li fa molt de mal.

Primer de tot crec que hauria de trobar el seu espai a la televisió. No pot ser que la cultura del vi, un dels patrimonis més importants del nostre país, en prou feines tingui espai en un medi tan important com és la televisió. En Lluís Tolosa per exemple, un dels experts més grans del sector, amb més de 30 llibres a l’esquena en prou feines és conegut fora d’un àmbit estrictament professional. I això és degut, en bona part, a què el món del vi no té un espai a la televisió. És un punt que considero fonamental per expandir la cultura del vi i al qual, personalment, m’agradaria dedicar-m’hi algun dia…

Dit d’una manera políticament correcte, s’ha de ser objectiu i dir que hi ha molta feina per fer. Com a guia, per posar un exemple, em trobo amb molts cellers que no estan preparats per atendre visitants en anglès. No parlem ja d’altres idiomes potencialment interessants pel turisme, com el francès o el japonès. I això fa molt difícil treballar l’enoturisme. Hi ha cellers que fins i tot, quan els hi porto un grup de turistes andalusos, em diuen que prefereixen fer la visita en català. Així que ja us podeu imaginar… Després també penso que hi ha poques idees. En bona part crec que per aquesta falta d’un canvi generacional que comentàvem, que surti de les visites “típiques” que omplen el sector…

Crec que el que hauríem de fer és fixar-nos en l’estranger. A Califòrnia, per exemple, en pocs anys han desenvolupat una destinació enoturística impressionant. I val la pena donar una ullada al que estan fent per entendre què és un enoturisme modern. Però no cal anar tan enllà. El sol fet de fer el tast de vins al final d’una visita a un celler. Per què? Qui ho ha establert així? Quan es visita un celler, el primer que vol el visitant és tastar el vi sobre el qual es parlarà. I a Catalunya sempre es deixa pel final. Aquestes petites coses són el que al final marquen la diferència i sobre les que un bon destí enoturístic ha de treballar i reflexionar.