La revista gastronòmica del Maresme

Meraki17: gastronomia i bones vibracions

Meraki: dedicació, ànima, creativitat, passió i amor per alguna cosa. L’essència de tu mateix reflectida en el que fas. Amb aquesta definició com a punt de partida, ens obre les seves portes de casa seva el restaurant Meraki17.
 
Un projecte gastronòmic d’arrels mediterrànies i idees vegetarianes, nascut de l’experiència, la personalitat i el saber fer del seu duo de propietàries, l’Aldara i la Raquel.

Som un restaurant viu, proper, a qui li agrada veure persones felices i alegres assegudes a les seves taules

Què és el Meraki17? Com el definiríeu?

Com un restaurant desenfadat, arrebossant d’energia i de bon rotllo. Un espai petit i ple de personalitat, que més enllà de ser capaç d’oferir una cuina d’autor que resulti atractiva pel visitant, és capaç de transmetre un esperit i una màgia especial a les persones que vénen a menjar. Som un restaurant viu, proper, a qui li agrada veure persones felices i alegres assegudes a les seves taules.

 

D’on surt la vostra especialització en cuina mediterrània-vegetariana?

Per nosaltres és un repte culinari. Portem molts anys en el negoci de l’hostaleria, i en certa manera hem tocat tots els pals possibles que es poden tocar a la cuina. Gastronomia japonesa, cuina clàssica, pastisseria creativa… la llista és tan llarga que no acabaríem. Però mai havíem fet cuina vegetariana. Així que, com a repte, ens va semblar un bon punt de partida per començar el nostre propi projecte gastronòmic després de passar per tantes i tantes cuines.


Fotografia: @meraki17restaurant

Ens podríeu definir la vostra cuina amb un plat?

És difícil, perquè és això que no som un restaurant vegetarià estricte. Ens agrada dir que fem cuina mediterrània, i que aquesta és capaç d’incloure a tothom. I en aquest espai tant hi podem destacar els nostres raviolis casolans d’albergínia rostida farcits de formatge i pera amb salsa de nous, que seria aquesta línia vegetariana, o plats tan radicals en aquest tipus de concepte com un steak tàrtar o un melós de vedella.

 

El vostre nom prové d’una paraula grega. Hi ha influències d’aquesta cuina en el vostre restaurant?

De cap manera. Ens ha passat moltes vegades que ens han confós amb un restaurant grec, i fins i tot japonès, només pel nostre nom. Però res més lluny de la realitat. Fem cuina d’autor, amb un punt de creativitat, allunyada de les etiquetes gastronòmiques estrictes.


Fotografia: @meraki17restaurant

Sou un restaurant de tapes o de menú?

Sobretot de tapetes. Tenim un menú diari que és una porta d’entrada a la nostra cuina, i una manera d’obligar-nos a treballar amb noves idees, però el nostre punt fort són els platets per compartir.

 

Canviant de tema, no us podem deixar de preguntar pel vostre arbre dels desitjos…

I tant! És una de les estrelles del restaurant, i una manera molt maca d’explicar la nostra filosofia. Perquè si visites el Meraki17, després de cada àpat estàs obligat a escriure un desig en una nota de paper. L’Aldara és l’encarregada d’explicar el funcionament de la idea, i la veritat és que l’acollida ha estat espectacular. En el que portem d’any, hem hagut de reforçar l’arbre dues vegades!

 

Com valoreu la rebuda del públic en aquest mig any llarg que fa que vau obrir el restaurant?

Ha estat espectacular. Mai ens havien dit que tot estava molt bé tantes vegades. I la veritat, després del que ens ha costat arrencar el projecte, és una passada veure la resposta de la gent. Veure grups de noies aplaudint després de sopar o clients que, cada vegada més, quan s’asseuen a taula et diuen: “Porta el que vulguis. És igual, sabem que el que ens portis valdrà la pena.” És difícil explicar amb paraules tot el que ens enduem d’aquests primers mesos amb el restaurant obert.


Fotografia: @meraki17restaurant

Cap a on us agradaria evolucionar?

Primer, la idea és mirar de ser cada vegada més vegetarians. O, com a mínim, aprendre cada vegada més a moure’ns en els paràmetres d’aquest tipus de cuina.

 

Què significa ser un gourmet?

Un gourmet és algú capaç d’arriscar-se a taula. Que no té por de provar de tot i que no està disposat a tancar-se a cap plat. I en això hi té molt a veure l’educació gastronòmica que ha rebut cadascú. L’altre dia, l’Aldara per exemple, va fer venir a la cuina a una nena de tot just dos anys que volia tastar un plat de pop. No ens ho creiem. Per la nostra generació, per a qui el menú infantil sempre han estat els típics macarrons, o el pollastre arrebossat i per a qui li ha costat tant tastar plats atrevits, sobta molt veure nens petits així. Però a la vegada omple d’alegria, perquè d’alguna manera saps que aquells nens, quan es facin grans es convertiran en grans gourmets.


Fotografia: @meraki17restaurant

Guia de restaurants gourmet