La revista gastronòmica del Maresme

">

La Júlia del Masnou: cuina seriosa en un ambient distès

Oberta tot just fa un any, el setembre del 2016, la Júlia del Masnou és una de les revelacions gastronòmiques de la temporada. Un restaurant mediterrani podríem dir que sense complexos. Capaç de presentar d’una manera natural i espontània tot tipus de plats i receptes en un mateix espai. Parlem amb els seus responsables i ideòlegs perquè ens expliquin de primera mà quina és la seva filosofia i com valoren aquest primer any de vida.

Som un restaurant sense etiquetes, on gastronòmicament tothom es pot sentir a gust. Que parteix d’una cuina seriosa però que a la vegada intenta que diferents mons puguin conviure entre si

Què és la Júlia del Masnou, com ens la definiríeu?

Sobretot com un restaurant mediterrani. En el sentit ampli de la paraula, en el sentit d’aquest tarannà obert i fluït que tant ens defineix com a societat. Som un restaurant sense etiquetes, on gastronòmicament tothom es pot sentir a gust. Que parteix d’una cuina seriosa però que, a la vegada, intenta que diferents mons puguin conviure entre si sense que això sigui excloent per a la nostra cuina. A la Júlia tant hi pots menjar un arròs o unes tapes, com optar per tastar un entrecot o fins i tot una pizza artesana…

 

Seríeu capaços de definir el restaurant amb un plat?

És complicat. Pensem que hi ha dos pilars claríssims que podrien ser, d’una banda, els bunyols de bacallà, com a representants d’un univers enfocat a les tapes i al pica-pica; i després els arrossos i les paelles, una de les especialitats de la casa, i que de sempre ens ha fet sentir còmodes en el concepte d’arrosseria. I a partir d’aquí podríem trobar un parell de planetes orbitant, formats d’una banda pel Filet a l’Oporto i, per l’altre, per totes les nostres especialitats de Bacallà més enllà dels bunyols. Plats fàcils de menjar però que requereixen una gran dedicació.


Fotografia: @lajuliademasnou

Deixem una mica la cuina, d’on surt el vostre nom, perquè La Júlia del Masnou?

És una llarga història que comença a Xipiona, a Cadis. En un restaurant que precisament es deia La Júlia, en honor a l’àvia del propietari. L’última masovera d’uns terrenys que al segle XIX va comprar el Duc de Montpensier per plantar unes vinyes. Va ser el restaurant on ens vam començar a imaginar com voldríem que fos el nostre negoci. I com a punt de partida de la nostra idea i també una mica com a homenatge, vam voler quedar-nos amb aquest nom.

 

Té alguna cosa a veure el vostre restaurant actual amb aquest de Xipiona?

Cap ni una. Allò era cuina andalusa, i el que fem nosaltres no hi té res a veure. Nosaltres , i buscàvem un entorn diferent on practicar una cuina i un estil de vida també diferents del que estàvem acostumats. Volíem un restaurant sense presses, prop del mar, on tant poguéssim atendre a persones amb xancletes que s’acostessin al restaurant després d’un matí de platja, com a grans grups d’amics reunits per a una celebració


Fotografia: @lajuliademasnou

Com valoreu aquest primer any de vida?

Doncs molt bé. Tot i que pugui sonar una mica a tòpic hem après molt de la gent que ens ha vingut a conèixer al llarg d’aquest temps. Hem après a ser coherents, a ser flexibles amb el nostre projecte i això és una cosa que internament valorem molt.

 

En teniu algun exemple concret?

En el tema del menú diari, per exemple. Hem passat de dissenyar cada dia un menú, una feinada que vist amb perspectiva pensem que tenia poca coherència amb la nostra carta, a confeccionar un menú exclusivament amb plats de la carta. Plats en els quals ens sentim còmodes i pensem que no només poden descriure la nostra cuina d’una manera més precisa, sinó que fan que el client habitual se senti més a gust a casa nostra.


Fotografia: @lajuliademasnou

Cap a on us agradaria evolucionar?

Per a nosaltres l’èxit d’un restaurant és veure com després de 20 o 30 anys en actiu, aquell cuiner o aquella filosofia ha aconseguit una clientela fidel capaç de moure cel i terra per tastar un o dos plats de la seva carta. No sabem cap a on evolucionarem, però sens dubte aquest seria el nostre gran objectiu, ser recordats per la nostra cuina.

 

Per acabar, què significa ser un gourmet?

És difícil de descriure. Perquè un plat, un producte o un vi és bo o dolent? En base a què? Doncs bàsicament quan la compares a un coneixement previ. Un gourmet és una persona amb el paladar ensinistrat, que ha provat moltes coses i que s’ha preocupat per preguntar quins ingredients porta un plat, o com ha estat cuinada una recepta sense preguntar massa secrets. En definitiva, un gourmet és una persona que intenta fer fotografies gustatives de tot el que està tastant, per després poder comparar i opinar en conseqüència en cada plat que tasta.


Fotografia: @lajuliademasnou

Quin tipus
de restaurant
busques?